El passat dijous 3 de febrer, el Congreso de los Diputados va viure el debat per l’aprovació de la reforma laboral impulsada pel Govern del PSOE i d’Unidas Podemos. Aquesta reforma, que implica una millora respecte la reforma del Partit Popular del 2012, no s’ha aconseguit sense viure un important debat parlamentari i polític durant els darrers mesos. Tenint en compte que els principals canvis que aquesta ha viscut han estat en qüestió de contractació i que tindran un fort impacte en la lluita contra la temporalitat juvenil, des de la Joventut Comunista de Catalunya creiem rellevant posicionar-nos.
En primer lloc, és crucial remarcar que, tot i no ser una derogació total de la reforma laboral de 2012, aquesta millora les condicions de treball de la classe treballadora, sobretot la d’aquells col·lectius que més pateixen la temporalitat: les dones, les migrants i les persones joves. Les modificacions, però, no es limiten a la contractació, sinó que també hi ha hagut millores en les condicions de negociació col·lectiva, amb la recuperació de la ultraactivitat. Són justament aquests mecanismes de defensa dels nostres drets mitjançant la sindicalització els que garantiran que, un cop aprovada, es compleixi amb la feina de la Representació Legal dels Treballadors (RLT), és a dir els delegats sindicals.
Aquesta reforma sembla ser, així, una primera passa, per eliminar la xacra de la temporalitat i la precarietat del nostre mercat de treball. Fruit del diàleg social i negociant amb la patronal, s’ha cedit amb alguns dels aspectes lesius de l’anterior reforma, alguns prou rellevants com el manteniment d’un cost massa baix per als acomiadaments objectius o improcedents, els salaris de tramitació i la possibilitat de les empreses de despenjar-se de convenis. És per això que entenem aquesta reforma com un punt d’inici i no com a final: ara toca consolidar els drets assolits i continuar avançant per recuperar els perduts.
En segon lloc, els aspectes que més beneficiaran a la joventut treballadora seran la qüestió de la limitació de la temporalitat. Aquesta reforma laboral implicarà un canvi de cultura en les relacions laborals donat que intensifica la necessitat que les empreses justifiquin les causes de la contractació temporal i les lliga a supòsits més concrets. Alhora, s’eliminarà el contracte més conegut entre el jovent: el contracte d’obra i servei. Aquest fet és una passa en la lluita contra el seu abús en feines estructurals per part de les empreses i, acabarem amb la incertesa que aquests provoquen. La penalització per incomplir la normativa també s’ha ampliat: les sancions ja no seran col·lectives, sinó individuals. Si la multa és de 10.000 € per un fals contracte temporal, en el cas d’haver-n’hi cinquanta en aquesta situació l’empresa haurà de pagar 500.000 €.
La reforma pot implicar una millora de les condicions formatives de les joves que s’incorporen al mercat de treball amb contractes de pràctiques, fent incís en el seguiment de la formació real d’aquestes mitjançant plans formatius individuals. Tot i això, queden fora les pràctiques extracurriculars, que continuen patint la trampa de la no-remuneració i que cal continuar pressionant perquè a l’Estatut del Becari – compromís del Govern a la disposició addicional segona – es reguli i s’aconsegueixi la remuneració de les pràctiques extracurriculars i els mateixos drets laborals que el personal treballador. També volem remarcar que és necessari avançar cap a un model de formació que no entengui al treballador en pràctiques com a mereixedor de menys sou.
La negociació col·lectiva recupera importància com a eina de millora de condicions de vida i treball. Els sindicats recuperen força dins de la negociació, fet que empodera a la classe treballadora per consolidar aquestes conquestes i guanyar drets. La recuperació de la ultraactivitat és un exemple, ja no s’hauran d’acceptar pitjors condicions pel xantatge patronal, però no és l’únic cas, sinó que també hem de destacar la importància de la prima del conveni sectorial sobre el d’empresa pel que fa als salaris – a menys que aquest darrer el millori- i com això evitarà la devaluació salarial que les empreses multiserveis aplicaven. Ara ens toca a l’esquerra ser capaces de mobilitzar els sindicats per conquerir drets de manera directa arraconant a les patronals en les negociacions i obligant-los a assumir les nostres demandes.
Volem remarcar, però, la preocupació que com a joventut comunista ens ha generat la utilització partidista de la reforma laboral pel Govern, utilitzant-la com a eina de campanya electoral i presentant-la amb un discurs triomfalista. Les mesures de l’actual reforma milloren les nostres condicions de feina, però no podem oblidar que la reforma de 2012 no s’ha derogat i encara es mantenen alguns dels seus aspectes més lesius. No podem normalitzar el manteniment en el temps d’aquests aspectes. Aquest triomfalisme ha dificultat, alhora, poder trobar el suport de la resta d’esquerres de l’estat, sobretot les sobiranistes, que han vist part de les seves demandes marginades.
Les crítiques, que s’han produït al debat polític, enfocades a l’esquerra sobiranista per no donar suport a la reforma han estat, alhora, contraproduents. Era de compromís i maduresa política aprovar dijous passat la reforma al Congrés dels Diputats, però alhora, no podem oblidar que a territoris com Galiza i Euskal Herria, els seus sindicats majoritaris – la Confederación Intersindical Galega i l’Eusko Langileen Alkartasuna- van ser exclosos del diàleg social. La construcció de majories d’esquerres, sobiranistes i rupturistes no es pot fer al marge de la plurinacionalitat de l’Estat. Ens preocupa que la situació al debat polític impliqui una ruptura i una confrontació entre les esquerres i que d’ella surti la dreta i la patronal reforçades.
En conclusió, des de la Joventut Comunista de Catalunya valorem la reforma com un bon punt d’inici, tot i que no les formes i lamentem que no s’hagi derogat totalment la reforma de 2012. És necessari que, a partir d’ara, des del sindicalisme de classe es lluiti perquè les mesures assolides es compleixin als centres de treball i penalitzar a les empreses que les incompleixin i, alhora, és crucial que es continuï pressionant perquè la resta d’aspectes lesius que s’han mantingut acabin sent eliminats també.
Finalment, volem remarcar que el debat públic sobre les relacions laborals que volem construir no s’han de centrar, exclusivament, en la derogació de la reforma laboral del Partit Popular. Tot i que s’hagués aconseguit una derogació completa de la reforma, encara és necessari superar aquells aspectes que porten dècades enquistats en el nostre marc legal i que són també font de precarietat, com és per exemple evitar l’ús de les hores extra com a eina per no contractar a més plantilla, el frau en la parcialitat o l’existència de les mateixes Empreses de Treball Temporal (ETT).
Comitè Executiu de la Joventut Comunista de Catalunya.
18 de febrer de 2022.