Des de fa poc més d’una setmana el preu de la gasolina ha arribat a costar gairebé 2€/L, marcant rècords històrics en l’última dècada i fent que per a moltes joves sigui inassumible omplir el dipòsit per anar a treballar o estudiar.
Ràpidament, mitjans de comunicació i alts càrrecs institucionals s’han encarregat d’assenyalar la guerra entre Ucraïna i Rússia com a responsable de la pujada, obviant que des de fa mesos la tendència dels preus ja era a l’alça degut també a l’augment de la demanda, l’escassetat i la dificultat cada cop més gran d’extreure petroli. En definitiva, passant per alt factors com la imminent crisi econòmica, la inflació de preus o la crisi ecològica que ens ve a sobre i que ja comença a tenir els seus efectes en l’extracció i processament de matèries primeres.
Durant els mesos de pandèmia en què l’economia va quedar paralitzada, la resposta del govern va ser culpar la mateixa Covid de la crisi social i econòmica, utilitzant l’excusa d’una “causa major” per evitar responsabilitzar-se i aprovar mesures, com els ERTE, que empobrien encara més la classe treballadora. Ara, amb l’augment de preus, la resposta ha estat similar: culpar a la guerra i assegurar que abaixarien els impostos a les gasolineres. En comptes de dedicar recursos a alternatives amb més futur, com un millor finançament del transport públic, aquesta mesura és un pedaç que no només no fixa els preus per evitar que es torni a donar una pujada, sinó que bonifica a les grans empreses que continuen enriquint-se amb el negoci del petroli, tractant-les com un simple intermediari que ni guanya ni perd. En canvi, els beneficis de les grans petrolieres no han fet res més que pujar en l’últim any a causa d’aquesta inflació de preus que arrosseguem des de fa mesos. Entre elles destaquen Repsol, amb un benefici de 2.500 M€ en l’últim any i Cepsa, que va fer 500 M€ el 2021. A més, aquesta última, no només s’encarrega de la distribució de gasolina, sinó que també es troba present en l’explotació, producció i refinament de petroli i gas; sent, per tant, protagonista a l’hora de decidir els preus del mercat. Uns preus que, en el mercat energètic actual, vénen assignats per un sistema marginalista que remunera a totes les centrals amb el preu dels costos de la més cara i que, en definitiva, acaba beneficiant a l’oligopoli energètic fent que siguem nosaltres les que paguem les pujades i baixades de preu.
I aquesta pujada, per què ens afecta a les joves?
Moltes de nosaltres ens veiem obligades a utilitzar el cotxe per anar a treballar, estudiar i comprar al nucli urbà més proper o a grans ciutats com Barcelona, València o Palma. Amb un transport públic que no arriba a moltes parts del territori, té poca freqüència i uns preus poc assequibles, sovint només ens queda fer ús del vehicle privat malgrat saber que no és una opció que tingui cabuda en la superació de la crisi ecològica (ni el de gasolina, ni l’elèctric com pretenen vendre’ns).
I és que no només estem parlant del preu de la gasolina sinó també de la pujada en el preu de la llum, el gas o els aliments, arribant a assolir l’IPC (Índex dels Preus de Consum) més alt dels últims 36 anys. Això sumat a uns lloguers cada dia més elevats i a unes condicions laborals precàries que no fan res més que empitjorar, ens deixa a les joves en una situació d’inestabilitat i incertesa respecte al nostre futur. Cada dia veiem menys possibilitats d’emancipar-nos en un context marcat per l’encariment del cost de la vida, i és que no fa falta tirar gaire enrere per veure com l’origen de tot aquest malestar juvenil es troba en el mateix sistema capitalista-patriarcal i en les seves crisis, les conseqüències de les quals sempre les acabem pagant la classe treballadora: ja ho vam veure amb els rescats a bancs i empreses de l’Ibex-35 durant la crisi financera de l’any 2008 i ho estem tornant a veure des del 2020 amb els ERTO, els fons europeus, les baixades d’impostos a grans empreses o la immunitat de què gaudeixen aquells que especulen amb l’habitatge, per exemple.
Quan el nostre futur està en mans dels grans poders econòmics i d’ells depèn que tinguem garantits drets tan bàsics com la llum o el gas, l’única solució és posar tots aquests sectors estratègics sota control popular, expropiant-los a les grans multinacionals, i fent que responguin als interessos de la classe treballadora, sota uns criteris ecològicament sostenibles i que contemplin les necessitats del territori sencer. Les joves estem fartes de pagar els plats trencats d’un sistema que ens condemna a la misèria, fartes que ens donin molles per fer-nos callar. Les joves ho volem tot! I tenim clar que per fer-ho, hem de seguir organitzades i combatives, lluitant dia a dia per uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes!
Enllaç a l’acció: https://twitter.com/Arran_jovent/status/1504360671412207616?t=c-mPFoyT1o1AXI0x_Ld3SA&s=19
Font:Arran