En la cerimonia de comiat han intervingut, entre d’altres, en Liñán, amic de tota la vida de Luís Romero, Hector Sánchez, Secretari General de Comunistes, el Secretari General de la CONC Javier Pacheco, i de CCOO Hábitat, Daniel Barragán.
Ahir vam conèixer la trista notícia del traspàs del camarada Luís Romero, històric militant comunista, reconegut sindicalista i activista veïnal i de moviments com Iaioflautes. Des de la seva joventut va estar compromès amb la classe treballadora, amb la lluita per la democràcia i el socialisme, tot seguint una màxima sorgida en l’alba del moviment obrer: “que l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra dels obrers mateixos; que la lluita per l’emancipació de la classe obrera no és una lluita per privilegis i monopolis de classe, sinó per l’establiment de drets i deures iguals i per l’abolició de tot privilegi de classe”.
El camarada Romero va formar part d’una generació a la qual li devem tot. Una generació que es va enfrontar a cos nu contra un règim tirànic i sanguinari, que torturava i assassinava cada dia a qualsevol que lluités per les llibertats o pels drets més bàsics de la classe treballadora. Romero fou dels que no es rendí davant dels cants de sirena de l’eurocomunisme i de l’abandonament de la naturalesa de classe i revolucionària del PSUC, el partit. Fou fundador del PCC, i va continuar la seva militància comunista fins als seus darrers dies, essent fundador també de Comunistes de Catalunya.
Coneix la seva història a través del seu llibre Textos Biográficos
Va treballar al camp, venent formatges i bestiar. Vinculat des de molt jove al partit comunista, va ser detingut i empresonat el 1960 i 1962, per la qual cosa va haver d’emigrar amb la seva família i es va instal·lar a Barcelona l’any 1964. Va treballar durant anys en diverses empreses de la construcció, en les quals va impulsar el moviment sindical de les comissions obreres, compromís que li va costar diversos acomiadaments i represàlies. Va participar a l’assemblea fundacional de les CCOO a la Parròquia de Sant Medir, l’11 de novembre de 1964, en representació del ram de la construcció amb altres companys. Va ser cofundador de la Coordinadora del ram de la Construcció de Comissions Obreres durant la segona meitat dels anys 60. Responsable de la Coordinadora de CCOO de la Construcció de Catalunya des de 1971 fins el 1977. Impulsor, als anys 1976 i 1977 de les dues grans vagues generals de la construcció de Barcelona. Primer secretari general de la Federació de Construcció de CCOO de Catalunya fins el primer Congrés Constituent de la Federació l’abril de 1978.
La seva militància al PSUC el va portar a brindar la seva imatge en un dels cartells més populars de la primera campanya electoral, l’any 1977, “Mis manos: mi capital. PSUC, mi partido”. Romero va ser secretari general de la federació de la Construcció de CCOO de Catalunya.
El 1979 es va presentar a les eleccions municipals a les llistes del PSUC, i va sortir escollit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona però va decidir no prendre possessió perquè va preferir continuar la seva dedicació al sindicat CCOO de la construcció.
El 1982 es va sumar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). En els darrers anys de la seva vida va ser activista dels moviments socials, especialment a través dels iaioflautes. Era veí del barri de La Pau de Barcelona, al Districte de Sant Martí, i com a tal estava també implicat i actiu al moviment veïnal.