La classe treballadora estem vivint un atac a les nostres condicions de vida i aquest atac té un culpable clar, la burgesia. No existeix capitalisme sense crisi i aquesta forma part de la forma en la que el capitalisme es reestructura per garantir l’acumulació i la taxa de guany de la classe dominant mentre la classe treballadora s’empobreix.
L’encariment de l’energia i els productes més bàsics, fruit de l’esgotament dels recursos naturals, l’especulació financera i les tensions entre potències imperialistes, està sent carregat sobre el conjunt de la població, independentment del seu poder adquisitiu. La patronal intenta abaratir costos de producció, reduint els salaris i obstaculitzant l’organització als llocs de treball de la classe treballadora. Els sectors rendistes segueixen amb renovades forces amb l’especulació de l’habitatge, desallotjant famílies senceres a plaer. Arran de la pandèmia, s’ha fet palès l’infrafinançament crònic de serveis públics essencials com l’educació i la sanitat, alhora que els estats espanyol i francès han augmentat la seva capacitat de control social per prevenir qualsevol esclat de descontentament. S’ha produit un retorn a la llar i un augment de les hores destinades a la gestió de les tasques reproductives per part de les dones treballadores, ja sigui per la pèrdua de la feina, per l’agudització de la violència masclista o la divisió sexual del treball.
Així, l’increment del preu de l’energia ha encarit el cost de dur aliments, productes de primera necessitat, escalfor i la llum, a les nostres cases, mentre les grans empreses energètiques (Respol, Iberdrola, etc) augmenten els beneficis pels seus inversors descaradament. Els minsos augments salarials pactats a finals d’any, entre la patronal CEOE i els sindicats grocs CCOO i UGT, han quedat ben aviat en res, a causa de l’encariment del cost de la vida.
Cal fer menció a la recentment aprovada Reforma Laboral del govern del PSOE i Podemos, feta a mida dels interessos de la patronal, perpetuant així la precarització del mercat laboral. L’aprovació d’aquesta, més enllà de mostrar, un cop més, la voluntat de l’actual govern espanyol d’apuntalar el sistema vigent, significa més precarietat, més pobresa i més desigualtat. D’altra banda, la reforma del sistema de pensions aprovada el desembre del 2021, comportarà enguany un empobriment dels pensionistes a causa de l’augment de la inflació. El racisme institucional continua actiu a través d’eines com la Llei d’Estrangeria, que força a l’exclusió d’un sector de la població, de qualsevol dret de ciutadania.
La classe treballadora no podrà trobar un futur de vida digne dins l’actual règim econòmic i social. Cal construir una alternativa que permeti gestionar els rescursos productius en base, no als interessos d’una minoria privilegida, sinó a les necessitats de la majoria treballadora: el socialisme. Aquest canvi polític només serà possible trencant amb els instruments de dominació del capitalisme al nostre país (els estats espanyols i francès i la Unió Europea), a través d’una ruptura independentista liderada per la classe treballadora.
L’organització de la classe treballadora és més necessària que mai per combatre l’ofensiva de la burgesia. L’Esquerra Independentista cridem a la unitat, organització i mobilització de la classe treballadora i les seves organitzacions entorn a unes reivindicacions urgents que ens orientin cap a un procés de transformació que garanteixi una vida digna per a la classe treballadora dels Països Catalans.
– La derogació de la Reforma Laboral i de la Llei d’Estrangeria; la reducció de la jornada laboral i l’ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones; l’augment dels salaris i pensions i la supressió de l’escletxa de gènere, el reconeixement del règim laboral per a les treballadores de la llar, la fi del racisme institucional i la millora de les condicions de treball.
– La nacionalització dels sectors estratègics que proporcionen els recursos bàsics per la vida de la classe treballadora (llum, aigua, telecomunciacions…)
– Un habitatge digne per a totes mitjançant l’expropiació dels habitatges buits i a grans tenidors, bancs i fons voltors, per garantir un habitatge per a totes les dones que pateixen violència masclista a la llar i amb risc de pobresa.
– Per un sistema públic i de qualitat, universal, que atengui les cures com una part fonamental de les societats i que entengui l’economia en tots els circuits existents, en lloc de fer del marc internacional de les cures una qüestió invisible.
– Contra la precarització de les dones i la creixent feminització de la pobresa, lluitem per una vida digna: cap feminicidi més. Contra la violència masclista, LGTB-fòbica i contra l’auge del feixisme.
Contra l’augment del cost de la vida, contra el capitalisme patriarcal que ens explota i oprimeix, lluitem per una vida que valgui la pena ser viscuda. Aquest Primer de Maig, ens mobilitzarem contra l’ofensiva capitalista!