En la reunió del Comitè Central s’ha dedicat un minut de silenci en record del camarada Luís Romero
El Comitè Central de Comunistes de Catalunya s’ha reunit aquest dissabte per debatre sobre la situació política i marcar les línies de treball per als mesos vinents. En l’informe, que ha presentat el secretari general Hector Sánchez, analitza la situació internacional, la situació de la classe treballadora a Catalunya i Espanya, i les claus del nou cicle que s’obre.
Comunistes condemna sense pal·liatius la intervenció militar de Rússia
L’informe polític que ha estat aprovat en la reunió, busca aprofundir l’anàlisi sobre la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències. Així doncs, Comunistes de Catalunya referma la seva condemna sense pal·liatius de la intervenció militar de Rússia contra Ucraïna. Ucraïna és un estat plenament sobirà i aquesta intervenció viola clarament la legalitat internacional. Rebutgem completament la guerra com a mecanisme de resolució dels conflictes internacionals; i la responsabilitat d’aquesta guerra és del govern rus.
De la mateixa manera que l’informe situa que la responsabilitat d’aquesta guerra és del govern rus i la seva lògica imperialista, també cal assenyalar de manera molt clara com l’OTAN, amb els EUA al seu capdavant, ha contribuït de manera decisiva a generar les condicions que han provocat aquest atac. A l’Europa de l’est, l’OTAN ha seguit una política contínua d’expansió cap al que va ser el Pacte de Varsòvia, alimentant la confrontació amb Rússia.
Aquesta crisi ha explicitat, de nou, la subordinació de la UE als interessos dels EUA. La Unió Europea ha demostrat una vegada més que no es creu els seus propis discursos sobre la recerca d’una posició pròpia, autònoma dels interessos dels aliats a l’altra banda de l’Atlàntic.
Per una altra banda, Comunistes no denuncia tan sols el bel·licisme de l’OTAN: el cinisme occidental té altres vessants com el suport a les persones refugiades. El poble ucraïnès mereix tot el suport i solidaritat, com també el mereixen tots els pobles que han patit les guerres imperialistes iniciades per l’OTAN, que, en canvi, no reben la mateixa atenció mediàtica, ni les mateixes facilitats per fugir dels seus països.
Tot i els tambors de guerra que a l’imperialisme i els nacionalismes els agrada tocar, Comunistes es referma en què l’única sortida possible al conflicte és la del diàleg, el pacte i el compromís. Cal retornar als Acords de Minsk que garanteixen la neutralitat d’Ucraïna, una desescalada de les tensions, així com una solució dialogada per a l’estatus de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk.
Finalment, en l’informe s’observa que el rebuig que han generat les guerres imperialistes a les societats occidentals ha estat cada vegada menor, no s’ha aconseguit articular de nou una contestació massiva. A més, s’ha anat normalitzant per a sectors cada vegada més grans, inclosa una part de l’esquerra, el paper de l’OTAN com a una “aliança defensiva”.
S’incrementa el cost de la vida, mentre es congelen els salaris
Pel que fa a la situació de la classe treballadora, l’informe comença analitzant el creixement de les desigualtats amb la pandèmia. Tal com incideix l’informe d’Oxfam Internacional, durant la pandèmia el patrimoni de les 10 persones més riques del món ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions, mentre que els ingressos del 99% de la humanitat han disminuït.
Un altre dels aspectes que destaca l’informe és l’espiral inflacionista que està patint la classe treballadora. L’IPC interanual entre gener de 2021 i gener de 2022 s’ha disparat fins al 6,1%. Les causes s’han de buscar en els beneficis extraordinaris injustificats de les empreses energètiques (els preus de l’electricitat gas i combustibles s’han incrementat en un 26,3%), en el creixement dels costos del transport marítim i en l’alta incidència de les grans multinacionals sobre la fixació de preus.
La pèrdua de poder adquisitiu dels salaris ha estat d’un 2,2% durant el 2021, això sense tenir present com ha evolucionat la dispersió retributiva, que durant els últims anys ha afavorit als ingressos més elevats. L’existència d’una important taxa d’atur i el poder de les empreses en les relacions laborals contribueixen a la debilitat endèmica de la classe treballadora.
Davant d’aquesta situació de pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, el govern espanyol hauria de prendre mesures com una reforma fiscal progressiva, el control de preus dels béns i serveis bàsics, la limitació del salari màxim o l’exigència d’increments salarials a les empreses que han rebut ajuts públics.
Pel que fa a l’SMI, el govern espanyol ha pactat amb els sindicats la pujada en termes nominals de 965 € a 1.000 € per a l’any 2022, que en termes percentuals representa un 3,6%. No es tracta d’un increment del poder adquisitiu d’aquest indicador, sinó d’una pràctica congelació en termes reals, tenint en compte que la inflació prevista pel 2022 és d’aproximadament un 4%. L’evolució de l’SMI a Espanya en termes reals va experimentar un increment real important el 2017 (del 6,9%) i una molt notable pujada el 2019 (del 21,5%), que s’alenteix el 2020 (amb un augment 6%), disminueix el 2021 (a causa del gran increment de la inflació) i es congela el 2022.
El nou cicle: la contraofensiva reaccionària
L’informe polític també analitza les claus del nou cicle que s’està obrint. Així doncs, segons s’ha analitzat en la reunió ens trobem davant una contraofensiva cultural de la dreta, com sol succeir després de cada cicle de mobilitzacions i lluites per aconseguir transformacions en un sentit progressista. Una ofensiva en la qual qui marca el pas en la batalla cultural és l’extrema dreta. Una que també es dona a escala europea i a la resta del món d’influència occidental.
La dinàmica del cicle apunta a un Gobierno a la defensiva, gestionant una situació difícil, i amb una crisi econòmica que es comença a albirar a l’horitzó i que la pandèmia i ara la guerra no fan sinó que agreujar. El Gobierno (ni el govern) no està implementant polítiques prou efectives de protecció de la classe treballadora. Davant l’ofensiva conservadora i ultra, es fa servir cada vegada més la por a un govern PP-VOX per mobilitzar a l’electorat d’esquerres. Des de les candidatures del canvi, situar-se en aquesta lògica comporta el risc d’acabar defensant un front “antifeixista” que, en la lògica del mal menor, apuntali l’statu quo del règim de ’78. Aquesta dinàmica pot ser suficient per mantenir el Gobierno PSOE-UP després de les properes generals, però probablement fa que la victòria de la dreta sigui només qüestió de temps.
Les tasques del Partit
Finalment, l’informe també marca les tasques del partit pels mesos vinents, centrant-se en la implicació en els moviments populars, en la preparació de les candidatures per les eleccions municipals de 2023, i l’extensió organitzativa del Partit. De la mateixa manera, també s’ha destacat els pròxims actes nacionals que marcaran l’activitat partidària, com seran la Festa Realitat que es celebrarà el 28 de maig i un acte de reconeixement a la militància, que coincidirà amb el Congrés de la Joventut Comunista al juliol.