Posició del Partit Comunista de Finlàndia sobre l’entrada a l’OTAN

Per què els comunistes d’Hèlsinki ens oposem a l’adhesió de Finlàndia a l’OTAN? I quina és la nostra resposta al canvi en la situació de seguretat?
Entenem la preocupació causada per la invasió russa a Ucraïna. L’atac també ha estat un xoc per a nosaltres. Condemnem la guerra criminal de Rússia i demanem a Rússia que retiri les seves tropes d’Ucraïna.
Al mateix temps, observem que Finlàndia no està en perill de cap atac militar. Aquesta valoració també s’ha inclòs a l’Informe de política de seguretat del govern de Sanna Marin.
L’adhesió de Finlàndia a l’OTAN no aportarà més estabilitat a la regió, sinó més tensió. Convertir la frontera oriental de Finlàndia en una frontera entre l’OTAN i Rússia portaria més forces armades i activitat militar aquí. També augmentarien els riscos, ja que estem parlant d’àrees importants per a Rússia, com els grans arsenals nuclears de Kola i les entrades marítimes a Sant Petersburg. Rússia ja no pot confiar que el territori de Finlàndia no sigui utilitzat en contra d’ella.
L’expansió de l’OTAN a Finlàndia, i amb ella possiblement a Suècia, tampoc ajudarà a posar fi a la guerra a Ucraïna. Al contrari, és probable que enforteixi la percepció d’amenaça del líders russos que ha justificat la invasió a Ucraïna. En la nostra opinió, Finlàndia i Suècia que romanguin militarment no alineats donaria suport, en canvi, a la proposta del president ucraïnès segons la qual Ucraïna renunciaria a les aspiracions d’unir-se a l’OTAN, per tal de posar fi a la guerra
Com a membre de l’OTAN, Finlàndia es veurà arrossegada als conflictes dels Estats Units i l’OTAN, els quals fins ara, podíem mantenir-nos-en fora i que, com a país no alineat, podíem jugar un paper de mediació. Finlàndia es veurà implicada en els plans estratègics de l’OTAN per als estats bàltics.
Tal com indica l’informe governamental, la defensa comuna de l’OTAN es basa en última instància en la capacitat militar i la dissuasió nuclear dels Estats Units. No creiem en la seguretat basada en les armes, i sobretot basada en les armes nuclears. Al contrari, hem de treballar pel desarmament i la prohibició de les armes nuclears. Com a membre de l’OTAN, Finlàndia també estaria compromesa amb l’estratègia de l’OTAN elaborada sota el lideratge dels Estats Units, que inclou les armes nuclears, la disposició a utilitzar la força militar sense un mandat de l’ONU, el desplegament de tropes de l’OTAN a les fronteres contra Rússia i armament també contra la Xina. És un error històric. 
L’alternativa: política de pau i no alineació militar
Hi ha una alternativa realista a unir-se a l’OTAN, en la qual els finlandesos tenim dècades d’experiència. És una política exterior de pau i no alineació militar, complementada amb les capacitats de defensa militar del nostre propi país. Tanmateix, l’informe del Govern no aborda gens la possibilitat de no alineació militar, tot i que prometia avaluar un ampli ventall d’opcions. Les decisions sobre la posició i el futur de Finlàndia no s’han de prendre sobre la base d’un enfocament tan unilateral de la pertinença a l’OTAN.
La raó més fonamental per oposar-se a l’adhesió a l’OTAN és que una política de seguretat basada en la cursa armamentística i l’enfrontament no respon a les majors amenaces de seguretat del nostre temps, com ara el canvi climàtic, els desastres naturals, les pandèmies i la pobresa, i no respon a la inseguretat de la vida quotidiana dels finlandesos. Al contrari, agreuja aquests problemes en desviar enormes recursos cap a les armes i en dificultar la cooperació que es necessita amb urgència per resoldre, per exemple, la crisi ambiental.
Aprovat a la reunió anual de l’Assemblea del Districte d’Hèlsinki del Partit Comunista de Finlàndia el 25.4.2022

Font:Bloc de Comunistes de Catalunya