El 20 de maig ha tingut lloc la roda de premsa de la IAC sobre el procés d’Estabilització del personal temporal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Per part de la IAC i eren presents les seves portaveus, Assumpta Barbens i David Caño i per part del personal afectat per aquesta negociació de barems, Mireia Herrera (IAC-CATAC) i Iolanda Segura (USTEC-STES-IAC).
En aquesta roda de premsa hem explicat detalladament com ha anat la negociació dels barems que s’utilitzaran en el concurs de mèrits excepcional del procés d’estabilització i el perquè el sindicat majoritari de la Generalitat de Catalunya ha signat l’acord de barems.
Després de l’Icetazo, al juliol del 2021, on es va signar l’ERO encobert més gran de la història de l’Administració Pública perquè no contemplava cap procés concret per estabilitzar el personal en abús de temporalitat, la IAC va convocar durant la tardor del 2021 dues vagues amb les mobilitzacions més històriques dels darrers anys a la Funció Pública. Hem lluitat per una estabilització real, una fixesa, pel personal en frau de llei per abús de temporalitat. Aquesta lluita va portar a la modificació del RD 14/21, l’Icetazo -signat a l’Estat espanyol per CCOO, UGT i CSIF- per la Llei 20/21; una llei que no és la que nosaltres volíem perquè no reconeix realment la situació de frau. Fruit d’aquesta lluita al carrer i de la pressió amb els grups parlamentaris, tant a Madrid com a Catalunya, s’ha aconseguit revertir l’Icetazo, i revertir les condicions d’oposicions lliures pures i dures, sense processos d’estabilització. Des de la publicació de la Llei 20/21 hem treballat perquè l’aplicació d’aquesta sigui realment una estabilització per a tots i totes les que hi som ens quedem.
Cal remarcar que la Llei 20/21 va arribar després d’una lluita al carrer i que va introduir nous preceptes que l’Icetazo ni contemplava. Fins aleshores se’ns havia dit que el Concurs de Mèrits era impossible, fins i tot per part dels sindicats signants de l’Icetazo; nosaltres sempre havíem defensat que era una via d’estabilització excepcional per un moment excepcional, més del 30% de temporalitat en l’Administració Pública quan Europa ha fixat un màxim de 8% que s’ha d’assolir en tres anys. Així doncs, introduir el concurs de mèrits va ser el primer triomf de la IAC, de les plataformes i dels sindicats que havíem estat lluitant per a l’estabilització del personal temporal en abús de temporalitat. Malgrat això, la Llei 20/21 no és la Llei que ens agradaria perquè no estabilitzava el personal en frau de llei, aquell que ha treballat tres anys i un dia. La llei marcava una frontera de sis anys, i hi estem totalment en contra.
Ara bé, el que s’ha fet a Catalunya, partint de la llei intentar que l’oferta de places i barems sigui el més garantista i àmplia possible. En aquest sentit hem portat propostes a l’Administració perquè posés totes les places possibles ocupades per persones abans de gener de 2016. També en el marc de la lliure concurrència vam aconseguir treure una clàusula que es va presentar que era ocupar aquestes places ininterrompudament. Un altre dels guanys que la IAC hem aconseguit com a signants és incorporar gairebé unes 12.000 places de l’oferta inicial. En un primer moment l’Administració va anunciar 39.000 places per processos d’estabilització, però a la primera reunió ja la va rebaixar a una mica més de 36.000, i hem signat perquè hem aconseguit la millor oferta possible en el marc de les condicions que marcava la Llei 20/21 ampliant el nombre de l’oferta a quasi 47.000.
Pel que fa al concurs de mèrits ens hem trobat una situació similar, una proposta per part de l’Administració que reproduïa els acords estatals, un 40% d’experiència i un 60% d’altres mèrits. Nosaltres teníem clar que en el concurs de mèrits el que cal prioritzar és el temps treballat, vam partir d’una de la IAC de 80-20 i hem aconseguit un acord amb l’Administració de 60-40. En aquest sentit cal dir que vam ser l’únic sindicat de la Mesa de Negociació (formada per CCOO, UGT i IAC) que va portar una proposta de valorar els serveis prestats per sobre del 50%, i que per tant, aquest acord és fruit de la lluita i de la negociació pràcticament en solitari de la IAC.
Pel que fa al 40% de mèrits entenem que calia premiar a tot aquell col·lectiu que ja es va presentar a oposicions i que tot i superar-les, es va quedar sense plaça perquè precisament era la pròpia Administració qui havia bloquejat aquestes en una Oferta insuficient i que mantenia aquesta situació d’abús de temporalitat i frau de llei. Aquest fet comptarà 24 punts sobre 100. I els 16 punts restants són dos requisits que per a l’Administració eren irrenunciables, la competència digital, l’ACTIC, desglossat en 6 punts el superior, 4 el mitjà i 2 el bàsic; i el requisit de català, amb tres titulacions específiques i una quarta que és un nivell superior al requerit per a la plaça a concursar, a 2 punts i mig cada un i acumulatius. Entenem que aquest còmput de mèrits és bastant facilitador per a les persones que més temps porten treballant perquè s’ha reduït la proporció d’altres mèrits i s’ha premiat l’experiència. S’ha minimitzat al màxim els altres mèrits per donar màxima importància al mèrit de l’experiència. També vam intentar introduir la formació interna però per a l’Administració era una línia vermella i només volia ACTIC i català.
Pel que fa al còmput del temps treballat, que queda finalment per trams amb puntuacions diferenciades -puntuació per treball des de l’actualitat fins al 2016; del 2016 fins al 2007; i una darrera a partir del 2006- és perquè enteníem que s’havia de donar més puntuació a les persones que estan en servei actiu en l’actualitat, el que no podia passar és que una persona que va prestar serveis a l’administració fa 20 vints pogués acumular els mateixos punts que persones que estan en servei actiu i que per tant ocupessin una plaça d’algú que està en abús de temporalitat en l’actualitat. Per tant, el que ens permet establir aquests diferencials és premiar les franges primeres pel servei actiu i com que són acumulables, que sigui la segona franja la que estabilitzi les persones que estan en abús de temporalitat.
Els processos d’estabilització són convocatòries obertes a tothom i per això hi ha els barems d’altres mèrits, per garantir la lliure concurrència. Nosaltres recomanem a totes les treballadores que estan en temporalitat que es presentin, que no pot sobrar cap plaça.
Cal afegir que el personal docent no està subjecte a aquest procediment ni a aquests percentatges ja que els seus barems pengen d’un decret espanyol, que suposem que ha signat, també, CCOO, UGT i CSIF amb el Ministerio de Educación, i que els seus percentatges recorden més al 40-60 inicial de la proposta de la Generalitat (El barem dels docents correspon 7 punts de 15 l’antiguitat i 8 punts els altres mèrits). Això és una demostració que quan hi ha el sindicalisme alternatiu i combatiu en les meses de negociació, aquesta es fa efectiva i es millora la proposta de l’Administració.
També el fet que la IAC hagi signat els dos acords, tant el de l’oferta com el dels barems del concurs de mèrits no vol dir que pensem que no cal continuar lluitant perquè totes les que hi som ens quedem i que no es faci fora cap persona en abús de temporalitat. Cal continuar la lluita al carrer per estabilitzar totes aquelles persones que es trobin en frau de llei, i també, cal que estiguem vigilant tot aquest procediment. Amb aquestes signatures no pensem que això està resolt, si no que creiem que en el marc de la llei teníem la responsabilitat, com a representants dels treballadors, de treure el millor acord possible. Però alhora també som crítics amb la llei i amb la situació que pot acabar desenvolupant-se després de tots aquests processos d’estabilització, que no garanteixen que tot el personal que es troba en frau de llei estabilitzi la seva condició. Nosaltres pensem que entre els concurs de mèrits i el concurs-oposició d’estabilització els percentatges d’interinatge cauran molt perquè han sortit moltes places, però malgrat tot nosaltres continuarem defensant qualsevol persona que quan acabi aquest procés no haig pogut entrar. La defensarem fins a on faci falta, considerem que totes les persones que estan en frau de llei s’han de quedar. No permetrem que l’Administració acomiadi a una sola persona que estigui en aquesta situació.
També hem signat perquè aquests processos d’estabilització donen l’ocupació com a personal funcionari en una plaça provisional i això dóna garantia al personal estable en aquest moment, el personal funcionari de carrera i el personal laboral fix el seu dret a la promoció i el seu dret a la mobilitat. Hem signat aquests acords en un marc global per garantir el dret de tots els col·lectius: el dret a l’estabilitat, i també el dret a la promoció i a la mobilitat de tothom. Creiem que això s’ha d’emmarcar en una nova llei de Funció Pública que garanteixi que aquest dret sigui continu.
No podem permetre que d’aquí a quatre anys es torni a la situació actual. Aquesta situació l’ha provocat l’administració perquè ha estat duran més d’una dècada retallant les ofertes i no convocant places.
Volem finalitzar donant un missatge tranquil·litzador a les companyes que estan en frau de llei; hem partit del que era l’ERO més gran de la història de l’Administració i hem anat cap a un procediment que estem convençuts que farem que no hi hagi cap persona que sigui acomiadada. I si cal s’aconseguirà per la via de pactes d’estabilitat. No permetrem que ni una sola persona se’n vagi al carrer. També volem que el procés de concurs de mèrits vagi de la manera més ràpida possible perquè es resolgui abans de la convocatòria del concurs-oposició, que té data màxima el 31 de desembre, i així no fer que les treballadores s’hagin de presentar a dos processos simultanis. Sol·licitem que el concurs de mèrits es convoqui abans de l’estiu, també, per acabar amb l’angoixa que tot aquest procés està creant en el conjunt del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.