Àrea d’Educació
La judicialització de les polítiques educativa i lingüística de Catalunya per part dels tribunals del Regne d’Espanya continua el seu pas arrasador davant la incredulitat de bona part de la societat catalana, que veu com neixen problemes judicials allà on sempre hi ha hagut solucions i respostes consensuades a problemàtiques reals, com ara la inclusió i la convivència en el si de la mateixa societat catalana.
Com ja denunciàvem el desembre del 2021, la maquinària partidista i destructora de consensos que és avui en dia el sistema judicial espanyol apunta amb ganes de fer diana els elements que garanteixen la convivència a Catalunya, entre els quals el model d’immersió lingüística present a les escoles i a altres institucions d’ençà de la recuperació de la democràcia al nostre país.
Aquesta situació ha tensat les cordes i ha afegit pressió tant als centres educatius com al govern de la Generalitat, obligat aquest últim a prendre resolucions de curt termini per donar resposta als requeriments judicials, com ara el decret llei 6/2022 o la tramitació de la nova llei de política lingüística al Parlament de Catalunya, sota l’amenaça judicial.
Davant d’aquesta situació, des de Comunistes de Catalunya volem expressar el nostre posicionament en defensa del català com a llengua del país, de l’educació pública com a garantia d’equitat i de justícia social i de la separació de poders com a condició necessària per al bon funcionament de les institucions democràtiques. És en aquest sentit que trobem oportú expressar el nostre posicionament envers els atacs judicials cap al poble català així com envers les respostes que s’han donat des dels poders públics del nostre país.
- Denunciem que el poder judicial no té cap legitimitat per legislar en matèria educativa ni lingüística al nostre país, ja sigui mitjançant el bloqueig de consensos previs o la imposició de percentatges arbitraris. L’enèsim intent de judicialitzar la política del país és la mostra més evident d’un sistema corromput que en lloc de treballar per la convivència social, la debilita i la menysté.
- Defensem fermament el model d’immersió lingüística de Catalunya iniciat durant els primers anys de la recuperació de la democràcia al nostre país. Aquest és producte de l’esforç i de la convicció de moltes mestres, de militants per la normalització lingüística i de les famílies que han fet de Catalunya i de les seves institucions públiques un model d’immersió constructiva i de convivència pacífica, que ha inspirat a altres processos similars al món. A partir d’aquest model, considerem que el català ha estat i ha de continuar sent una eina de cohesió social i una garantia de la igualtat d’oportunitats, tot i les desigualtats estructurals imposades pel capitalisme.
- Observem amb preocupació com les mesures preses pel govern de la Generalitat, tant la resolució 6/2022 com la nova llei de política lingüística, fan caure la major part de la responsabilitat del seu compliment en l’autonomia dels centres. Aquesta autonomia és una fal·làcia si no està acompanyada d’una dotació de recursos que permeti fer front a tots els reptes, que no són pocs, de l’educació pública de Catalunya, entre els quals la immersió lingüística i la cohesió social. El risc de posar tot el pes de la decisió en uns claustres esgotats i mancats de recursos suficients és l’increment de la segregació escolar sobre la base de la llengua, tenint en compte que la segregació ja gaudeix d’una base sòlida que cal desmuntar en la construcció d’una educació democràtica i inclusiva: la doble xarxa educativa i la lliure elecció de centre.
- Tot i això, celebrem el consens de les forces polítiques que s’ha mostrat al Parlament de Catalunya a l’hora de fer front als atacs judicials contra el català i l’educació catalana. Valorem aquest fet com positiu i un pas endavant en la construcció d’un front sobiranista, democràtic i social en defensa dels drets dels catalans i de les catalanes. Cal continuar treballant per sumar més forces polítiques i socials del país, amb la participació de les quals es puguin teixir aliances i pactes que han de reforçar la societat catalana per fer front, amb tota la fermesa i legitimitat, als atacs judicials arbitraris des del Regne d’Espanya així com a les desigualtats imposades per l’economia capitalista.
- Per tot això, proposem que l’educació pública gaudeixi d’un finançament del 6% del PIB, que ha de permetre reforçar els centres educatius per fer front a tots els reptes. Així mateix, demanem que d’ara endavant es convidi a tots els actors socials i polítics de Catalunya a participar de la defensa dels drets del nostre país, des del carrer i des de les institucions. Per fer-ho, és imprescindible que les actituds unilaterals i de negació del diàleg, com la mostrada recentment per la conselleria d’Educació cap a la comunitat educativa del país, es rectifiquin i no es repeteixin mai més. No tenim ni un minut a perdre.