En Xavi Mercadal, conductor al CUAP Manresa, assegura que els problemes a l’àmbit d’atenció primària de la Catalunya Central i a la sanitat catalana no son exclusius d’un únic col·lectiu. Totes les professionals pateixen la situació.
A tall d’exemple, afirma que la sobrecàrrega assistencial abans, durant i després de la pandèmia que hem patit a l’atenció primària de la Catalunya Central ha recaigut en totes les categories i especialitats de l’atenció primària de la Catalunya Central, i s’ha de reconèixer de forma especial el paper fonamental de les infermeres, de les TCAI, de les auxiliars administratives, de les llevadores, del personal resident, de les tècniques Rx, de les dentistes, de les pediatres, de les treballadores socials, dels conductors, de les gestores COVID, de les tècniques de salut, de farmàcia, de manteniment, d’informàtica, del servei de PRL, de recerca, i de tot el personal dels serveis centrals, i evidentment també dels i les metgesses; hem d’admetre el paper clau de tot el personal assistencial i no assistencial que sosté l’atenció primària a la Catalunya Central amb unes condicions laborals que en cap cas reconeixen tot el sobre esforç que realitzem cada dia.
Respecte això, l’Edu Lopez, tècnic de gestió als serveis centrals, reitera que és absolutament necessari la reformulació del dimensionament i càrregues de treball de tot el personal de l’atenció primària de l’ICS (ràtios), i que es publiquin de forma actualitzada, perquè qualsevol treballadora sàpiga quina és la seva sobrecàrrega i la de tot el personal a temps real. Així mateix, reclama que l’escreix de contingent s’ha de retribuir a tot el personal i no a un únic col·lectiu.
L’ICS ha maximitzat les competències del personal no facultatiu sense consolidar cap reconeixement econòmic i en un entorn molt advers i canviant amb una plantilla curta i esgotada físicament i mentalment, fet que ha sotmès tot aquest personal a una pressió laboral indigna i a més suportant fins i tot agressions als centres.
En Jordi Massey, infermer al CAP Sagrada Família, apunta que als equips, les infermeres assumeixen tasques de les metgesses i les TCAI de les infermeres.
L’Àgata Villarroya, infermera al CUAP Manresa, assegura que els CUAP de la Catalunya Central estan saturats ja que falta personal per assumir l’augment de la demanda assistencial i explica que la manca de facultatives implica, entre d’altres, que l’empresa demani a infermeria que maximitzi les seves competències, per exemple amb el tancament de visites sense que les visiti cap facultativa (demanda aguda). En Jordi Massey denuncia que segons se’ns informa des de la Gerència de la GTCC, el CatSalut ha optat per deixar alguns PAC amb només 2 infermeres, sense personal facultatiu ni administratiu, com per exemple al PAC Guardiola de Berguedà per poder reforçar el CUAP Berga (Hospital San Bernabé) o al PAC Sant Vicenç de Castellet per poder reforçar el CUAP Manresa. Afirma que això va en contra de la cartera de serveis dels PAC i posa en risc a les infermeres i a la ciutadania.
D’altra banda, l’Àgata Villarroya confirma que ella i altres companyes de l’atenció primària han rebut agressions físiques i verbals i per això és absolutament necessari un augment de la seguretat en tots els centres.
La Yolanda Domingo, en Francesc Arnedo i en Jordi Font, auxiliars administratives al CAP Sagrada Família, l’EAP Anoia Rural i al CAP Santpedor respectivament, coincideixen en que a les auxiliars administratives se’ns han augmentat les competències i fem d’administratives sanitàries sense ser-ho, sense haver fet la corresponent formació i sense cap millora retributiva. També estem saturades, entre d’altres, per l’augment de trucades que rebem als centres i les exigències de la direcció dels diferents SAP, tot plegat sense augmentar la plantilla del personal de les UAC.
El sindicat independentista i de classe afirma que l’esgotament físic i emocional és conseqüència d’unes condicions laborals inadequades que afecten especialment a les infermeres i a les auxiliars administratives, fet que es confirma amb la taxa de situacions de baixa per IT a l’àmbit de l’atenció primària de l’ICS de la Catalunya Central que s’ha situat al novembre d’enguany en el 10,6%, dins de la qual els grups professionals que més incidència presenten són el de diplomades sanitàries i el de personal de gestió i serveis, amb un 39% i un 32% respectivament.
Els aplaudiments que hem rebut amb motiu de la pandèmia s’han de consolidar no només en paraules sinó també amb millores laborals. No podem tolerar la maximització de competències sense fre a canvi de res. Cal pujar sous i complements de forma justa, augmentar plantilla i cobrir absències. Cal baixar ràtios i incorporar la jubilació als 60 del personal que treballa en centres sanitaris.
Per tot això, des de La Intersindical ens reafirmem en la necessitat d’una mobilització per part de totes les professionals de la Catalunya Central i de tota la sanitat catalana per millorar les condicions laborals de tothom.
Fes República! Afilia’t a La Intersindical!
Secció sindical ICS Catalunya Central
L’entrada Els problemes a l’atenció primària de la Catalunya Central i a la sanitat catalana no son exclusius d’un únic col·lectiu ha aparegut primer a La Intersindical.
Font: La Intersindical