I ara, què hi diria —i què faria— el savi de Sueca?

Indubtablement, és la pregunta que tothom ens fem: què diria Joan Fuster si alcés el cap en el centenari del seu naixement? Com analitzaria la situació als Països Catalans a les portes del 2023 des dels múltiples vessants en què ell es fixava a l’hora d’entendre el desenvolupament de la realitat? Del cert no ho sabrem mai, òbviament, però sí que ens hi podem acostar.

L’editorial Tanyada ha fet un esforç i ha ajuntat “plomes fusterianes” de diverses edats, trajectòries i racons dels Països Catalans en una obra col·lectiva on recull l’aportació de persones que, des de diferents perspectives generacionals, territorials, polítiques i culturals han treballat per oferir-nos una reconstrucció de la vida i l’obra de Joan Fuster des de la perspectiva d’avui. El resultat n’és el llibre Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans.

D’una banda, el Fuster pensador, l’escriptor i el creador; i per l’altra, la de l’educador, l’agitador i l’activista polític, cultural i lingüístic. L’editorial Tanyada fa d’aquest llibre la seva principal aportació al centenari del naixement del savi de Sueca. Ara, Joan Fuster és, en definitiva, un assaig coral de defensa de l’actualitat i la urgència del seu llegat.

I està fet de tal manera que no cal ser un docte en Fuster per a poder-la gaudir o apreciar, ans al contrari: és una lectura imprescindible per aquells i aquelles que s’apropen per primera vegada a la figura del savi de Sueca. És una invitació a la lectura, per descomptat també a la reflexió, però, sobretot, vol ser una invitació a l’acció.

El llibre no s’amaga dels seus objectius: vol reivindicar el Fuster més incòmode per al poder. L’activista i compromès amb els Països Catalans, però també amb les seves classes populars. És per això que la publicació està dirigida a totes aquelles persones interessades a conèixer i aprofundir en la vida i l’obra de Joan Fuster des d’uns plantejaments desacomplexats i crítics.

Aure Silvestre i Irene Mira-Navarro, companyes de militància a Endavant (OSAN) a l’Horta i a l’Alacantí, respectivament, són les coordinadores del llibre, que s’estructura en 8 capítols. En primer lloc, trobem un repàs dels aspectes biogràfics que ens poden fer entendre l’evolució política i activista de Fuster, i el seu compromís amb el projecte de construcció nacional dels Països Catalans. Tot seguint, s’analitza la transversalitat i influència de la qüestió social en l’obra fusteriana. A continuació, es revela la importància i la utilització de l’anàlisi històrica en el bastiment del pensament i la proposta intel·lectual fusteriana.

El llibre segueix apuntant els lligams indestriables entre la dimensió cultural i la política dels Països Catalans i continua aportant un repàs molt aclaridor i emotiu a la producció literària de Fuster. Així mateix, el següent capítol reclama la vigència del pensament fusterià a 100 anys del seu naixement i dissecciona com s’han produït les revisions tant de les seves propostes com del mateix personatge. Més endavant, ens inserim en la qüestió lingüística com a pal de paller de la proposta fusteriana de construcció nacional, com a projecte real i tangible. Finalment, el llibre inclou una entrevista a Jaume Pérez Muntaner, amic de Joan Fuster, i que ens permet apropar-nos a un Fuster més íntim.

Ara, Joan Fuster: una proposta per als Països Catalans és, en definitiva, una invitació a pensar sobre l’ara i l’aquí, sobre tot allò que ens cal fer per teixir, articular i implementar un programa ja no de reconstrucció, sinó de supervivència nacional. Un programa, per descomptat, que serà d’esquerres o no serà. Us convidem a llegir-lo i, sobretot, a posar-lo en pràctica!

Laia Toneu Domènech, militant d’Endavant (OSAN) Sant Andreu. Article publicat al Sant Andreu de Cap a Peus.

L’entrada I ara, què hi diria —i què faria— el savi de Sueca? ha aparegut primer a Endavant.

Font: Endavant