Per un marc propi de relacions laborals en la Intervenció Social

Després de més de 6 mesos de negociació col·lectiva aquest últim mes s’ha signat l’acord d’adequació del III Conveni Col·lectiu de l’Associació Valenciana de Caritat al II Conveni Estatal d’Intervenció i Acció Social.

Un acord aconseguit entre l’entitat i un Comitè d’Empresa a on la candidatura de l’Assemblea de Treballadores impulsada per la COS compta amb majoria absoluta (3 delegades al costat de 2 delegades de la UGT-PV)

El procés de negociació com és habitual en aquesta empresa ha sigut, per part de la plantilla, de caràcter assembleari i horitzontal. Amb decisions col·lectives, propostes i acords que han evitat les votacions en la majoria d’ocasions per tal de buscar el consens i la unitat de les treballadores davant l’empresa. L’experiència acumulada en la signatura dels 3 Convenis  col·lectius i del I Pla d’Igualtat el març d’enguany han facilitat aquesta dinàmica assembleària.

El paper del comitè ha estat una vegada més el de corretja de transmissió i veu negociadora, sent l’Assemblea de Treballadores qui ha pres les decisions i finalment ha optat per confirmar l’acord.

Un acord fruit d’un procés dur a vegades i no exempt de tensions que deixa una sensació agredolça. Una adequació de conveni que ha aconseguit millorar alguns aspectes del Conveni estatal, incloent ací millores salarials substancials per als grups laborals de categories inferiors entre altres aspectes, però que d’altra banda no ha aconseguit preservar totes les millores socials que recollia el conveni propi.

Des de la Sectorial d’Acció Social de la COS es posa en valor la participació i compromís d’aquestes treballadores en un context difícil i advers. Al mateix temps que volem elevar la nostra veu contra l’obligatorietat de signar convenis estatals com a requisit per a la signatura de concerts amb la GVA.

Aquest salt donat al conveni estatal no és un fet aïllat, durant els últims anys altres empreses i entitats del tercer sector del País Valencià han passat pel mateix procés amb resultats similars.

El requisit establit per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a poder concertar centres i recursos ha sigut el motiu per a això. La falta d’un conveni propi d’àmbit autonòmic s’ha fet evident. Davant aquesta mancança, s’estan vinculant a un conveni signat enguany en un context de crisi com l’actual. S’ha mostrat poc ambiciós tant pel que respecta a les seues taules i pujades salarials com a les seues aspiracions de noves millores col·lectives.

La presumible signatura en uns mesos del I Conveni Sectorial d’Acció Concertada per al País Valencià, suposaria a priori una millora d’això. Des d’aquesta sectorial es valora positivament el trencar la dinàmica d’adscripcions a convenis de marc estatal, negociats a Madrid amb una visió centralista i allunyats dels interessos i necessitats de la classe treballadora. La necessitat de convenis propis és evident.

La dependència dels convenis estatals i l’administració central només empitjora les coses, ja que la majoria de les decisions que ens afecten es prenen a Madrid, o si no, en la subdelegació de Govern. Les polítiques laborals amb mesures centralistes, restrictives i de retallades socials ofeguen i empobreixen a les treballadores. Amb una realitat socioeconòmica en la qual l’atur continua sent una llosa i l’ocupació que es crea es fa en condicions de precarietat, les polítiques per a la creació i foment de l’ocupació són insuficients.

Es fa evident la necessitat d’un marc propi de relacions laborals i protecció social que compte amb plena capacitat legislativa i executiva a resguard de les ingerències de Madrid. Que compte amb un marc propi de negociació col·lectiva i pose fre a l’estatalització de la negociació col·lectiva. Necessitem establir un Codi Laboral i de Seguretat Social propi.

Això no s’aconseguirà sense lluita i unitat, la mobilització és la principal eina per a millorar les condicions laborals de la classe treballadora utilitzem-la.

Treballem ací, vivim ací i ací hem de decidir com volem fer-ho.

 

València, 8 de desembre de 2022

Sectorial d’Acció social

Assemblea comarcal de l’Horta

Coordinadora Obrera Sindical – COS

sindicat de classe i feminista dels Països Catalans

Font:Coordinadora Obrera Sindical