El Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar ahir la data i la pregunta del referèndum. En una roda de premsa solemne, el Govern va anunciar una pregunta que només s’havia consensuat amb l’independentisme, sense cap voluntat d’arribar a un acord amb les forces sobiranistes que no aposten per la independència, o aquelles forces democràtiques que estan a favor del dret a l’autodeterminació del poble català. Així doncs, aquesta cita amb les urnes neix sense el reconeixement de totes les parts, ni cap a totes les parts.
Aquest mes de juny, el dia 27, farà exactament set anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Per arribar a aprovar-lo, vam seguir un llarg itinerari. Hi va haver diàleg amb el Govern de l’Estat? Sí, molt. Hi va haver pacte amb quasi totes les institucions constitucionals? Sí, des del Parlament fins al Congrés i el Senat, tot amb una amplíssima majoria. Hi va haver, també, un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, al contrari: una única institució constitucional, fortament polititzada, amb membres caducats i compromesos amb el partit polític que avui governa l’Estat, va ser suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l’acord. Aquell Tribunal avui no és millor: avui, gràcies a un mecanisme de lectura única i urgent, aquell Tribunal pot suspendre càrrecs electes de manera fulminant, sense judici. Ni els fonamentats vots particulars d’alguns membres del Tribunal ni tampoc la dura advertència de la Comissió de Venècia contra aquesta reforma exprés, per la via d’urgència i per lectura única d’una llei orgànica, han fet rectificar el Govern espanyol.
L'Assemblea Nacional Catalana celebra que el govern i els partits hagin complert el seu compromís i hagin anunciat data i pregunta pel referèndum. Ara, queden 4 mesos fins l'1 d'octubre, en els quals serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el Sí que ens durà a un estat independent en forma de república.
El 31 de maig , centenars de persones es van concentrar davant el Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela a Barcelona per manifestar la seva solidaritat amb el poble de Veneçuela i amb la Revolució Bolivariana que està sofrint un dels atacs més brutals per part del feixisme de l'anomenada oposició que s'ha instal·lat en aquell país . No pot catalogar-se d'una altra manera les guarimbas que estan assolant diverses ciutats, amb una violència inusitada i amb tota impunitat. Des d'assalts als comerços, durs enfrontaments amb la Guàrdia Nacional Bolivariana,assassinats de policies, crema de ciutadans per la sola sospita de ser chavistes, acompanyada d'una campanya mediàtica en la qual participa la premsa lligada als interessos nord-americans i a l'oligarquia europea, la connivència de les autoritats i expresidents d'Espanya; tot un traçat pla per aconseguir el derrocament d'un president escollit per majoria absoluta en 2013, i d'un procés bolivarià que va guanyar en 17 oportunitats, i impedir una nova constituent que afavoreixi els interessos de les classes més desfavorides, que doni més democràcia, més sobirania per al país, i avançar en el camí cap al progrés i el benestar de les seves gents.
Per primera vegada, el secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d'Òmnium Cultural i l'Executiva de l'Associació de Municipis per la Independència, s'han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona. En acabar la reunió extraordinària, les tres entitats han presentat un manifest en què insten Govern de la Generalitat a anunciar la data i a formular la pregunta del referèndum, sense més dilacions que les converses d’urgència que es puguin produir amb les formacions polítiques i socials del país.
La ‘’festivitat’’ de l’1 de Maig sempre ha estat una oportunitat per mostrar i demostrar que estem units com a classe treballadora. Després de l’abstenció del PSOE en el procés d’investidura de Mariano Rajoy, més que mai, hem de demostrar que som majoria i tenim consciència de classe. Seran temps de retallades en els nostres drets, ja siguin laborals o socials, afeblint encara més el teixit social i de classe del nostre país. No podem oblidar que no només ens governa la dreta espanyola, sinó que també ho fa la dreta catalana, que amb les retallades i els seus suports a les lleis repressives aprovades pel PP en matèria laboral i social, fan que ambdues es retroalimentin. Si la dreta està unida, la classe obrera també ho hem d’estar, tant se val d’on venim.
Aquest 1r de maig vinent, persones treballadores de tot el món sortirem al carrer en defensa dels nostres salaris. Ens manifestarem perquè els nostres salaris són atacats per aquells que es lucren del nostre treball. Protestarem perquè, a la recerca del seu benefici, van empobrint les nostres famílies, van esmicolant la protecció social de la nostra gent gran, van robant el futur de les nostres filles i els nostres fills. Assenyalarem enemics perquè sabem que aquesta agressió contra la gent treballadora té responsables.
Tenim molts motius per a reivindicar els nostres salaris. Per què som persones treballadores i dels nostres salaris depenen les nostres condicions materials. Perquè 1 de cada 5 de nosaltres ni tan sols tenim un salari perquè no tenim treball. Perquè les dones treballadores seguim sent doblement discriminades en els nostres sous. Perquè els nostres salaris no han augmentat des de fa dècades i hem anat perdent poder adquisitiu fins a asfixiar-nos en la pobresa. Perquè dels nostres salaris depenen també les pensions de les persones que no poden treballar i els serveis públics com l'educació, la salut i l'atenció social.
Dia de Sant Jordi 2016 a Munic. Foto: Premsa ANCEls catalans residents a l’exterior també aportaran el seu gra de sorra a la festivitat més romàntica de Catalunya. Con cada any les assemblees exteriors de l’ANC munten les seves pròpies activitats de Sant Jordi, també en col·laboració amb altres entitats catalanes a l’estranger. Us oferim un recull de les activitats més importants a l’eexterior.
“És un dia històric, neix una nova força a Catalunya per guanyar un nou país”. Amb aquestes paraules ha tancat Xavier Domènech l’assemblea fundacional del nou espai polític dels comuns després de ser escollit membre de la Comissió Executiva transitòria que pilotarà les primeres passes de la nova força política. “Assumim la responsabilitat de ser tant diversos com el nostre poble, és la nostra hora, i tenim pressa perquè volem un país que no deixi ningú enrere”, ha afirmat.
Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.
RedGlobe Nachrichten
RedGlobe News
El Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar ahir la data i la pregunta del referèndum. En una roda de premsa solemne, el Govern va anunciar una pregunta que només s’havia consensuat amb l’independentisme, sense cap voluntat d’arribar a un acord amb les forces sobiranistes que no aposten per la independència, o aquelles forces democràtiques que estan a favor del dret a l’autodeterminació del poble català. Així doncs, aquesta cita amb les urnes neix sense el reconeixement de totes les parts, ni cap a totes les parts.
Aquest mes de juny, el dia 27, farà exactament set anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya. Per arribar a aprovar-lo, vam seguir un llarg itinerari. Hi va haver diàleg amb el Govern de l’Estat? Sí, molt. Hi va haver pacte amb quasi totes les institucions constitucionals? Sí, des del Parlament fins al Congrés i el Senat, tot amb una amplíssima majoria. Hi va haver, també, un referèndum acordat. Va servir per trobar solucions? No, al contrari: una única institució constitucional, fortament polititzada, amb membres caducats i compromesos amb el partit polític que avui governa l’Estat, va ser suficient per acabar amb el diàleg, el pacte i l’acord. Aquell Tribunal avui no és millor: avui, gràcies a un mecanisme de lectura única i urgent, aquell Tribunal pot suspendre càrrecs electes de manera fulminant, sense judici. Ni els fonamentats vots particulars d’alguns membres del Tribunal ni tampoc la dura advertència de la Comissió de Venècia contra aquesta reforma exprés, per la via d’urgència i per lectura única d’una llei orgànica, han fet rectificar el Govern espanyol.
L'Assemblea Nacional Catalana celebra que el govern i els partits hagin complert el seu compromís i hagin anunciat data i pregunta pel referèndum. Ara, queden 4 mesos fins l'1 d'octubre, en els quals serà tan important defensar la democràcia que ens volen prendre com guanyar el Sí que ens durà a un estat independent en forma de república.
El 31 de maig , centenars de persones es van concentrar davant el Consolat de la República Bolivariana de Veneçuela a Barcelona per manifestar la seva solidaritat amb el poble de Veneçuela i amb la Revolució Bolivariana que està sofrint un dels atacs més brutals per part del feixisme de l'anomenada oposició que s'ha instal·lat en aquell país . No pot catalogar-se d'una altra manera les guarimbas que estan assolant diverses ciutats, amb una violència inusitada i amb tota impunitat. Des d'assalts als comerços, durs enfrontaments amb la Guàrdia Nacional Bolivariana,assassinats de policies, crema de ciutadans per la sola sospita de ser chavistes, acompanyada d'una campanya mediàtica en la qual participa la premsa lligada als interessos nord-americans i a l'oligarquia europea, la connivència de les autoritats i expresidents d'Espanya; tot un traçat pla per aconseguir el derrocament d'un president escollit per majoria absoluta en 2013, i d'un procés bolivarià que va guanyar en 17 oportunitats, i impedir una nova constituent que afavoreixi els interessos de les classes més desfavorides, que doni més democràcia, més sobirania per al país, i avançar en el camí cap al progrés i el benestar de les seves gents.
La ‘’festivitat’’ de l’1 de Maig sempre ha estat una oportunitat per mostrar i demostrar que estem units com a classe treballadora. Després de l’abstenció del PSOE en el procés d’investidura de Mariano Rajoy, més que mai, hem de demostrar que som majoria i tenim consciència de classe. Seran temps de retallades en els nostres drets, ja siguin laborals o socials, afeblint encara més el teixit social i de classe del nostre país. No podem oblidar que no només ens governa la dreta espanyola, sinó que també ho fa la dreta catalana, que amb les retallades i els seus suports a les lleis repressives aprovades pel PP en matèria laboral i social, fan que ambdues es retroalimentin. Si la dreta està unida, la classe obrera també ho hem d’estar, tant se val d’on venim.
Aquest 1r de maig vinent, persones treballadores de tot el món sortirem al carrer en defensa dels nostres salaris. Ens manifestarem perquè els nostres salaris són atacats per aquells que es lucren del nostre treball. Protestarem perquè, a la recerca del seu benefici, van empobrint les nostres famílies, van esmicolant la protecció social de la nostra gent gran, van robant el futur de les nostres filles i els nostres fills. Assenyalarem enemics perquè sabem que aquesta agressió contra la gent treballadora té responsables.
“És un dia històric, neix una nova força a Catalunya per guanyar un nou país”. Amb aquestes paraules ha tancat Xavier Domènech l’assemblea fundacional del nou espai polític dels comuns després de ser escollit membre de la Comissió Executiva transitòria que pilotarà les primeres passes de la nova força política. “Assumim la responsabilitat de ser tant diversos com el nostre poble, és la nostra hora, i tenim pressa perquè volem un país que no deixi ningú enrere”, ha afirmat.