Dimecres, 19. Desembre 2018

Un tribunal federal d'Argentina va sentenciar a dos exdirectius de la multinacional Ford a entre deu i dotze anys de presó en un judici que va donar per provada la connivència entre el poder empresarial i l'última dictadura militar (1976-1983).

"Aquesta sentència és històrica; tres jutges han dit que sí, que Ford també va ser la dictadura", va celebrar Hijos e Hijas por la Identidad y la Justicia contra el Olvido y el Silencio (Hijos) en el seu compte de la xarxa social Twitter.

El Comitè Nacional Lula Lliure, al costat de moviments del Front Brasil Popular, realitzarà aquest dilluns accions arreu del país contra les violacions dels drets humans de l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva i en defensa de la seva llibertat.

Segons aquesta comissió, la mobilització d'aquest dilluns passarà en'una data emblemàtica, quan se celebren els 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, de les Nacions Unides'.

L'Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol) va rebutjar la demanda de l'Equador d'alerta roja contra l'expresident de l'Equador, Rafael Correa.

"Després d'haver examinat detingudament tots els elements referits a la situació jurídica del sol·licitant, la informació disponible a la Comissió va revelar que la retenció de les dades en el Sistema d'Informació d'Interpol no era compatible amb l'obligació d'Interpol d'assegurar l'efectiva cooperació entre autoritats policials", va dir la Interpol, segons un comunicat enviat per la Cort Nacional de Justícia.

El dimarts 11 de desembre vinent, el Casal de l'Alba organitza un debat amb activistes i analistes de Veneçuela, Nicaragua, Brasil i Equador per abordar la conjuntura actual de l'Amèrica Llatina caracteritzada per l'emergència de governs de dretes alineats als interessos hegemònics dels EUA.

En el que va d'aquesta dècada, l'imperialisme nord-americà ha implementat diversos mecanismes polítics, jurídics i paramilitars amb el propòsit de revertir els processos de canvis iniciats a la regió. Per a aquest objectiu, han implementat un descomunal dispositiu mediàtic, en en qual han combinat els ingents recursos financers i tecnològics de què disposa el capital, per a perfilar i condicionar les voluntats de les majories, actuant com a veritables artilleries mediàtiques contra aquells països que van emprendre projectes emancipadors de transformació social.

La directora executiva de l'Empresa de Telecomunicacions de Cuba (Etecsa), Mayra Arevich, va anunciar que a partir de les vuit del matí del 6 de desembre començarà a implementar-se en tot el país el servei d'internet als mòbils mitjançant la connexió de dades 3G.

En el seu compte oficial a Twitter, el president cubà, Miguel Díaz-Canel Bermúdez, va publicar: «Avui dimarts el ministre de Comunicacions anunciarà i explicarà a la Taula Rodona el servei d'Internet en els telèfons. Seguim avançant en la informatització de la societat #SomosContinuidad #SomosCuba»; una prova més de la importància que dóna a la informatització el Govern del país.

Leonardo Barreiros, jutge cinquè criminal de Barra Funda -un dels fòrums de Justícia de la capital econòmica del Brasil, va considerar procedent la denúncia que la Fiscalia va presentar contra Haddad el setembre passat per suposats tripijocs irregulars en la seva campanya per a l'alcaldia de Sao Paulo.

El Ministeri Públic processa també a quatre persones més, entre elles una figura clau en la seva acusació. Es tracta de Joao Vaccari Net, tresorer del PT durant la gestió de Haddad com a alcalde de Sao Paulo (2013-2016).

El coordinador general d’EUiA considera Glas –que porta 27 dies en vaga de fam- “un pres polític” condemnat “pràcticament sense proves en un judici contra el llegat de l’ex president Rafael Correa”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Joan Josep Nuet, ha rebut aquest migdia Mercedes Espinel i Silvia Maria Glas, la mare i la germana de Jorge Glas, vicepresident de l’Equador en l’època de la Revolució Ciutadana de Rafael Correa, destituït per l’actual govern de Lenin Moreno i actualment en vaga de fam a una presó d’alta seguretat a uns cent quilòmetres de Quito.

La demanda d'igual salari per igual treball i les lluites contra la violència de gènere constitueixen alguns dels tòpics avaluats per la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM) en la reunió del seu secretariat mundial, celebrada a l'Havana.

La demanda d'igual salari per igual treball, les lluites contra la violència de gènere i a favor dels drets sexuals i reproductius, així com la indiscutible relació entre capitalisme i patriarcat constitueixen alguns dels tòpics avaluats per la Federació Democràtica Internacional de Dones (FDIM) en el seu Secretariat Mundial 2018, amb seu a l'Havana.

L'entitat bancària britànica es va negar a lliurar 14 tones d'or, valorades en uns 550 milions de dòlars, al Govern de Nicolás Maduro, va informar The Times. Però, ¿a què es deu aquesta negativa?

Segons el mitjà, les autoritats britàniques van afirmar que "no confien en l'ús que el règim de Maduro li donarà" i que el president "pot confiscar l'or- que és propietat de l'Estat- i vendre'l per a benefici personal".

Sputnik va conversar amb l'activista Jorge Martín, de l'organització Hands Off Veneçuela, sobre l'assumpte. D'acord amb Martín, es tracta d'una situació molt "escandalosa", ja que l'or no pertany al Banc d'Anglaterra ni al Govern britànic.

"Pertany a Veneçuela. Així que no és ni més ni menys que pirateria econòmica. Bàsicament, estan retenint una cosa que no és seva", va explicar.

L'activista va recordar que molts països emmagatzemen les seves reserves d'or en llocs "suposadament segurs", i no són les autoritats que decideixen l'"ús futur d'aquests diners". Segons Martín, això "reivindica la decisió d'Hugo Chávez de repatriar la major part de la reserva d'or de Veneçuela emmagatzemada a Suïssa".

Quant als plans de Maduro, es deuen al desig de Caracas de protegir el país contra les sancions econòmiques que es promouen per part dels EUA.

Segons ha indicat Martín, The Times és un "diari seriós" i fiable, ja que representa els interessos de la classe dominant britànica.

"Crec que està clar que els EUA també hi va estar involucrat", va suggerir l'activista. Així, l'1 de novembre, el president dels EUA, Donald Trump, va imposar sancions sobre les exportacions d'or "minat al sud de Veneçuela", i no sobre les seves reserves d'or.

"Així que seria una suposició raonable pensar que la decisió del Banc d'Anglaterra de retenir les reserves d'or veneçolanes té alguna cosa a veure amb aquestes sancions", va admetre.

L'activista va advertir que altres països europeus podrien aplicar més sancions sobre Veneçuela en un futur pròxim.

"Sí, ja hi ha una gran campanya a la UE per aplicar més sancions a Veneçuela. En el passat, aquesta campanya es va promoure pel Govern conservador a Espanya".

Segons ha destacat Martín, malgrat que el Govern a Espanya va canviar, la UE emet cada vegada més declaracions sobre la suposada "crisi humanitària" i les sancions que s'han d'aplicar sobre Caracas.

"No obstant això, Veneçuela no emmagatzema el seu or en altres països europeus", ha conclòs.

Font: Sputnik

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.