Diumenge, 22. Juliol 2018

En el marc de la Festa de la realitat* 2018, presentem un petit homenatge a la Revolució Cubana, a pocs mesos que es compleixin 60 anys des del seu inici. Es tracta d'una exposició divulgativa que es podrà veure durant la festa, instal·lada al Parc de Josep Serra i Fabra de Nou Barris, el 7 de juliol. L'exposició dóna a conèixer la Revolució Cubana a través de 6 figures humanes que hi han tingut un paper determninant.

"En raons i principis s'assenten els pobles i no en traïcions"

Fidel Castro, proclama a la joventut cubana per enfrontar el cop d'Estat de Fulgencio Batista, el 10 de març de 1952


La Revolució cubana no és simplement el fet històric que es va produir l'1 de gener de 1959; sinó, un procés revolucionari que va néixer des de finals del segle XIX, amb la gesta independentista dels mambises contra la metròpoli espanyola, i encara que aquesta gesta va fracassar a compte de la intervenció ianqui a 1898, aquest inconvenient no va ser impediment per a continuar la cristal·lització de l'ideari llibertari del poble cubà.

L'exemple de patriotisme va renéixer en la marxa de les torxes, el 27 de gener de 1953, amb la veu puixant d'una generació que no va deixar morir a l'apòstol José Martí, i va continuar amb els assalts a les casernes Moncada i Carlos Manuel de Céspedes, el desembarcament del iot Granma i després amb la lluita que va sorgir en la Sierra Maestra i que es va estendre fins a les ciutats.

El triomf dels rebels, va ser la victòria de tot un poble bolcat a construir un nou futur, a posar en alt el pensament martià, motor impulsor de la Revolució: "I posem al voltant de l'estrella, en la bandera nova, aquesta fórmula de l'amor triomfant: amb tots, i per al bé de tots!"

A través d'aquestes dècades, Cuba s'ha convertit en un referent, i no només per ser la primera revolució socialista triomfant en l'hemisferi occidental i davant els mateixos ulls de l'imperialisme nord-americà; sinó per les conquestes socials, econòmiques, culturals, educacionals, científiques i tantes altres, aconseguides, molt a pesar d'enfrontar difícils reptes, entre ells la intensa i agressiva política imperialista, que ha ocasionat més de 3 mil víctimes mortals, més de 2 mil discapacitats i , fins a octubre de 2017, més de 822 milions de dòlars (tenint en compte la depreciació del dòlar) en pèrdues econòmiques per atemptats i el bloqueig econòmic, comercial i financer que encara està vigent contra el poble de Cuba.

Però el més excepcional del procés de la Revolució cubana, es mostra en l'ampli ventall d'heroïnes i herois que van ser claus des de la lluita armada rebel fins a dins del mateix procés de construcció del socialisme. Gent de diferents estrats socials, que des de la humilitat i la ferma decisió en la lluita, van demostrar que les armes morals són molt més impactants que les d'acer, fonent-se en un procés d'unitat, que persisteix com el principi cardinal de la Revolució.

És difícil resumir la plèiade d'increïbles dones i homes que van jugar un paper important, tant en la lluita armada com a la guia i direcció de la Revolució en aquests gairebé 60 anys. Estem conscients que farien falta moltes pàgines per nomenar tot un poble i fer honor als seus líders. Encara que sense tota la conformitat, ens aventurem a citar només 6 figures extraordinàries, les trajectòries i llegats de les quals poden resumir els mèrits que no esmentem, per una senzilla qüestió d'espai.

Malgrat que els seus enemics han intentat desacreditar la seva imatge, el que més han aconseguit és augmentar l'amor i respecte que va tenir del poble cubà i dels altres pobles del món. Sentiments d'admiració que encara després de la seva partida física persisteixen i mai desapareixeran.

Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, Holguín 13 d'agost de 1926 - L'Havana, Cuba, 25 novembre de 2016), més conegut com a Fidel Castro. Va ser el líder històric de la Revolució Cubana. El 13 de febrer de 1959 va ser nomenat Primer Ministre del Govern Revolucionari. El 2 de desembre de 1976 va ser elegit President dels Consells d'Estat i de Ministres de la República de Cuba, càrrec que ocupà fins a la seva renúncia per problemes de salut el 24 de febrer de 2008. Va ser blanc d'un total de 638 intents d'assassinat.

Blas Roca Calderío (Manzanillo, Orient, 24 de juliol de 1908 - L’Havana, 25 d'abril de 1987). Va ser delegat a l'Assemblea Constituent de 1940 i dirigent del Partit Socialista Popular. Després del triomf revolucionari va assumir diverses responsabilitats, entre les quals destaquen la preparació de la primera Constitució Socialista de Cuba, ratificada per tot el poble, l'elaboració del sistema judicial, l'organització dels òrgans del Poder Popular i l'acompliment de la presidència de l'Assemblea Nacional com a màxim òrgan de l'Estat.

Celia Sánchez Manduley (Media Luna, 9 de maig de 1920 - L'Havana, 11 de gener de 1980). Combatent revolucionària, política i investigadora. Es va unir al Moviment 26-7 a la Sierra Maestra. En triomfar la Revolució, va ser secretària del Consell d'Estat, diputada al Parlament, membre del Comitè Central del Partit Comunista de Cuba i de la Direcció Nacional de la Federació de Dones Cubanes. Va facilitar la creació de l'Oficina d'Afers Històrics del Consell d'Estat, el 1964.

Vilma Lucila Espín Guillois (Santiago de Cuba 7 d'abril de 1930 - L'Havana 18 de juny de 2007). En la seva joventut, va destacar en les lluites de la Federació Estudiantil Universitària Oriental (FEUO). S'incorporà com a combatent en la clandestinitat i després es va unir al Moviment 26-7 a la Sierra Maestra. Va ser fundadora de la Federació de Dones Cubanes (FMC), l'agost de 1960. Va ser Diputada a l'Assemblea Nacional des de la seva primera legislatura i membre del Consell d'Estat des de la seva constitució.

Melba Hernández Rodríguez del Rei (28 de juliol de 1921, en Cruces, antiga província de Las Villas - 9 de març de 2014, L'Havana). Va participar en l’assalt de la Caserna Montcada i va ser dirigent del Moviment 26-7. Fou fundadora del Partit Comunista de Cuba i membre del seu Comitè Central des del Tercer Congrés, així com diputada a l'Assemblea Nacional fins a la seva mort.

Juan Almeida Bosque (L'Havana 17 de febrer de 1927 -11 de setembre de 2009) va participar en l’assalt de la Caserna Montcada. Fou Comandant de la Revolució a la Sierra Maestra i Cap de la Columna 3 de la guerrilla. També va ser integrant del Comitè Central i del Buró Polític del Partit Comunista de Cuba i vicepresident del Consell d'Estat. A més a més, va destacar com a escriptor i com a músic.

Text i idea: Gustavo de la Torre
Disseny i producció: la realitat*

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.