Imprimeix
Categoria: Espanya
Un cop consolidada la primera fase de polítiques antisocials (reforma laboral, restriccions de drets fonamentals, protecció de la banca especulativa i retallades en serveis públics), el següent pas en l'agenda neoliberal és acabar amb el sistema públic de pensions. Si la primera fase la van impulsar el Partit Popular i Convergència i Unió, tot sembla indicar que la segona fase la impulsaran Ciutadans i JuntsXCatalunya.

Les pensions són viables encara que ho neguin els neoliberals

L'atac de la banca especulativa contra els sistemes públics de pensions és una estratègia llargament calculada. L'eix central d'aquesta estratègia és el discurs constant dels mitjans de comunicació corporatius sobre la "insostenibilitat de les pensions" per l'augment generalitzat de l'esperança de vida.

Tanmateix, aquesta tesi neoliberal no té cap fonament científic i es basa en raonaments erronis o tendenciosos. En primer lloc, si bé és cert que l'esperança de vida mitjana ha augmentat significativament en els darrers segles, també ho és que aquesta tendència va estancar-se fa un parell de dècades i que des del 2011, de fet, s'ha invertit i actualment està disminuint. Així mateix, és indispensable no confondre l'esperança de vida mitjana amb els anys que viuen totes les persones, que són coses molt diferents.

En segon lloc, la tesi de la insostenibilitat de les pensions obvia completament el factor de la productivitat en el creixement de l'economia. Però sense contemplar aquest factor no podria explicar-se que les pensions hagin estat sostenibles en els últims 50 anys, en els quals l'esperança de vida ha augmentat tan significativament. En tercer lloc, el raonament liberal sobre la inviabilitat de les pensions, parteix del pressupòsit erroni que el sistema de pensions és una caixa a part, autònoma i autosuficient, de la resta de les finances de l'Estat. Una idea que els governs neoliberals contradiuen constantment, per exemple, a Espanya, on el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha estat dilapidat per a rescatar de la banca especulativa, responsable de la crisi econòmica.

 

L'atur i la precarietat són la veritable amenaça a les pensions


En realitat, la veritable amenaça comptable al sistema de pensions és l'atur i la precarietat laboral. Els sistemes de pensions són de repartiment, és a dir, les cotitzacions de les persones treballadores en actiu serveixen per pagar les pensions de les persones actualment jubilades. El creixement i la consolidació de l'atur, de la precarietat i dels baixos salaris comporta la reducció de cotitzacions i, per tant, podria arribar a amenaçar el sistema actual de pensions, la qual cosa no implica necessàriament que no sigui viable un altre sistema públic o que l'única alternativa viable sigui privatitzar-les.

Ben al contrari, per tal de garantir la viabilitat del sistema de pensions cal esforçar-se a generar llocs de treball més estables i apujar significativament els salaris. D'aquesta manera, augmentaran els ingressos de l'Estat i serà possible mantenir el sistema actual.

Però també es podria canviar el sistema. Que impedeix, per exemple, que les pensions a les persones jubilades fossin finançades, no per les persones treballadores, sinó per les grans corporacions, a través d'un augment proporcional dels impostos sobre les plusvàlues?

En definitiva, comprovem com la qüestió de fons que s'amaga darrere d'aquest fals debat no és la viabilitat del sistema de pensions, sinó l'interès de la banca per convertir-les en el seu negoci.

 

El cop a les pensions, un robatori llargament preparat


Malgrat la seva falsedat, la propaganda neoliberal contra les pensions públiques no s'atura i té l'única funció de preparar el terreny per a la seva privatització regressiva. La privatització de les pensions és el negoci del segle per a la banca especulativa que hi té la vista posada des de fa molts anys i que espera, com un depredador impacient, que arribi la seva oportunitat.

Tot sembla indicar que el moment ja ha arribat. El govern neoliberal de Macri a l'Argentina ha impulsat en es darreres setmanes una reforma antisocial de les pensions que suposen caigudes de fins a un terç de les retribucions per a les persones jubilades. Als EUA, la victòria de Trump ha fet miques els tímids avenços de l'administració Obama en aquest àmbit. A Europa, el capital especulatiu pressiona amb tota la seva força per a imposar una reforma estructural dels sistemes de previsió que desemboqui en l'externalització de la seva gestió a les mútues i asseguradores.

 

JuntsxCatalunya i Ciutadans, la solució del PP als seus límits electorals per a privatitzar les pensions


A l'Estat espanyol, el projecte neoliberal de privatització de les pensions enfronta un seriós escull. El Partit Popular, principal braç executor de les polítiques neoliberals, obté la immensa majoria dels seus vots de les persones pensionistes, de perfil conservador. Emprendre una privatització impopular de les pensions podria suposar l'enfonsament electoral definitiu d'un partit que ja travessa una greu crisi pels casos de corrupció. Així, la crisi del Partit Popular no és només de credibilitat, també té causes demogràfiques: els seus votants principals, pensionistes, són d'edat avançada i disminueixen en cada procés electoral per causes totalment naturals.

Però, per a superar aquest obstacle, el PP disposa de l'ajuda de dos partits neoliberals que tenen un discurs molt més modern i que connecten amb les generacions més joves (i també més inconscients a la necessitat de les pensions), gràcies a la seva confrontació purament identitària i populista: JuntsxCatalunya i Ciutadans. Ambdós partits són membres de l'Aliança dels Liberals i els Demòcrates per Europa, abanderats de la UE per la reforma de les pensions i defensors de la seva privatització. La victòria d'aquests partits a les darreres eleccions catalanes i els bons pronòstics que les enquestes els auguren en les eleccions estatals vinents, són evidències de la recomposició del règim i d'un relleu generacional en la representació dels interessos polítics del capitalisme especulatiu a l'Estat Espanyol.

Aquests partits seran els que, en els mesos vinents, encapçalaran l'atac reaccionari als sistemes públics de pensions. Un atac al qual la classe treballadora ha de respondre amb rotunditat i fermesa, ja des d'aquest moment.

PA

 

Font:

realitat

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.