19 | 07 | 2019

Reflexions entorn la suspensió cautelar automàtica de la comissió d'investigació del Parlament de Catalunya mandatada pel tribunal constitucional.

Aquest dimecres 26 de març, els mitjans trametien la notícia que el TC (Tribunal Constitucional) suspèn la comissió d'investigació del Parlament que pretenia investigar a la Casa Reial.

Una notícia prou important, per a merèixer una anàlisi. I, encara més, contextualitzar-la amb altres notícies anteriors, per tal de dotar a l'anàlisi de més perspectiva i profunditat.

Les actuacions del Ministeri Fiscal, de l'AEAT (Hisenda) i de jutges i tribunals mostren una protecció injustificada de la família reial (Cristina de Borbó, primer, el seu pare, Juan Carlos de Borbó, ara) per sobre de la seva funció normativa de defensa de l'interès general. A això s'afegeix l'actuació de la monarquia respecte al referèndum 1 octubre, les denúncies de pressió monàrquica per a la fugida d'empreses catalanes, el mur d'opacitat aixecat pels partits del 155 i del Règim del 78 (PSOE, PP, C's) per rebutjar, a la Mesa del Congrés, l'admissió a tràmit de la creació de la comissió d'investigació a l'exmonarca. També, cal sumar les dues impugnacions del Govern de l'Estat (Pedro Sánchez) a dues respectives Resolucions del Parlament de Catalunya (la impugnació contra la reprovació del Rei i la impugnació contra la creació de la Comissió d'Investigació sobre les possibles irregularitats comeses per la Casa Reial) i els obstacles econòmics a la "querella borbó" i la perversa utilització de la "inviolabilitat del Rei" constitucionalitzada en la "Transacció".

Aquests elements ens dibuixen un panorama de la democràcia limitada del Règim del 78 (aquell sorgit de la correlació de febleses en el postfranquisme i la transacció pactada amb els criminals feixistes).

Molts són els aspectes a analitzar políticament d'aquest entramat de fets:

1. La reiterada vulneració de la divisió "democràtica-liberal" de poders: la permanent intromissió dels poders executius i judicials espanyols en el poder legislatiu català


2. Sense ser el PSOE, òbviament, equiparable al bloc trifatxito (l'extrema dreta de VOX i la dreta radicalitzada que la normalitza, PP i C's), resulta ben palès el paper del PSOE com a columna vertebral del Règim del 78 i garant dels privilegis de les elits monàrquica i oligàrquica.


3. La conjunció dels aparells de l'Estat en defensa d'aquests mateixos privilegis


4. La perversa extensió a l'exmonarca del privilegi de la inviolabilitat del Rei


5. L'especial violació de la democràcia que suposa la constitucionalitat de la inviolabilitat del Rei (l'article 56.3 de la Constitució espanyola, "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat").

No hi cap argument sòlid que fonamenti ètica, política i/o jurídicament aquesta inviolabilitat, ben contradictòria al segle XXI.

Una interessant cronología de noticies i fets


11/01/16 “La Fiscalía y Hacienda, unidas: juzgar a la infanta sería "una discriminación, ni más ni menos"

07/06/16 “Los técnicos señalan que la infanta Cristina sí habría defraudado a Hacienda”

18/10/17 “El presidente del comité de empresa de Seat y presidente de la UGT de Catalunya, Matías Carnero, ha manifestado a la corporación vasca de radio y televisión (EITB) que la empresa han recibido "presiones políticas y monárquicas" para el cambio de la sede social”


12/06/18 “El Tribunal Supremo reduce la multa a la infanta Cristina”

11/07/18 Salta la noticia de “las cintes de Corina” “Las cintas en las que Corinna desveló que Juan Carlos I la usaba como testaferro”

11/07/18 Davant la publicació de la informació, silenci en casa reial i secretisme en Hisenda

23/07/18 El Grup Parlamentari Confederal UniD@S Podemos va enregistrar la petició d'obertura d'una comissió d'investigació oberta (oberta, en contraposició a la tancada comissió de secrets oficials) al Congrés dels Diputats “Solicitud de creación de una Comisión de Investigación relativa a las presuntas ilegalidades cometidas por el actual monarca emérito, Su Majestad Don Juan Carlos I, desde que dejó de ser Jefe de Estado. (156/000032)” . La van enregistar Rafa Mayoral i Ione Belarra (Unid@s Podemos) i els diputats Joan Margall ( ERC) i Joan Baldoví (Compromís). Els grups parlamentaris PDeCAT i Bildu també vàren donar suport a la creació d'aquesta comissió d'investigació. Per tant, "hi ha vots suficients perquè pugui ser debatuda en ple", com va indicar Rafa Mayoral.

🎥"La sociedad no soporta más la impunidad de la corrupción. Que se haya podido emplear la jefatura del Estado para actos ilícitos hace que por la regulación constitucional sea imprescindible la Comisión de Investigación".
👉@MayoralRafa sobre los negocios del rey emérito. pic.twitter.com/l1DI3Kwymi

— PODEMOS (@ahorapodemos) 23 de julio de 2018

07/09/18 “Anticorrupción exime a Juan Carlos I de las acusaciones de Corinna y pide archivar las grabaciones”

07/09/18 “El juez archiva la investigación de los audios de Corinna sobre el rey Juan Carlos”

25/09/18 “Els tècnics d'Hisenda es rebel·len i exigeixen investigar el rei”

11/10/18 “El Parlament reprova el rei pel 3-O i La Moncloa anuncia "mesures legals""

23/10/2018 "La Mesa del Congreso inadmet a tràmit la creació de l’esmentada comissió d’investigació. Voten conjuntament la inadmissió els mateixos partits del 155: PSOE, PP i C’s"

30/10/18 “El independentismo culpa al Rey de la fuga de empresas”

28/11/18 “ El TC admite por unanimidad la impugnación del Gobierno contra la reprobación del Rey aprobada por el Parlamento de Cataluña”

IDA (Impugnació de disposició “autonómica”) interposada pel Govern contra les lletres c) i d) de l'apartat 15 epígraf II de la Resolució 92/XII del Parlament de Catalunya, de 11 d'octubre de 2018

En aquest cas, a diferencia del recurs contra la comissió d’investigació de la monarquia al Parlament, el Govern de l’ Estat (P. Sánchez) no invoca l'article 161.2 de la Constitució a l'efecte que s'acordi la suspensió de la resolució recorreguda.

I considera que s'han pogut vulnerar els articles 1.2, 1.3, 2, 9.1 i 168 de la Constitució Magna, així com els articles 2.4 i 4.1 de l'Estatut.

06/12/18 "IU se querella contra Juan Carlos de Borbón"

06/12/18 "IU se querella contra Juan Carlos de Borbón (IU)"

17/01/19 "El Supremo impone 12.000 euros a IU y el PCE para ser acción popular contra Juan Carlos I"

17/01/19 "El Supremo impone 12.000 euros a IU y el PCE para ser acción popular contra Juan Carlos I" (IU)

07/03/19 El Ple del Parlament de Catalunya va aprobar la Ressolució 298/XII, de 7 de març de 2019 de creació de la Comissión d’ Investigació sobre la Monarquía, que pretenia obrir 3 LINEES D’INVESTIGACIÓ, per 71 vots a favor (JxCat, ERC, CatECP, CUP i la diputada no adscrita) i 56 en contra (Cs, PSC-Units i PPC).

Resolució

El Parlament de Catalunya acorda crear la Comissió d’Investigació sobre la Monarquia (CIM), i n’estableix l’objecte i el contingut dels treballs, en els termes següents:
a) La Comissió d’Investigació sobre la Monarquia té per objecte investigar les activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial espanyola, incloses les destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora del territori de Catalunya.
b) Els continguts bàsics objecte d’investigació de la Comissió són els següents:
Primer. Les actuacions destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya durant els dies posteriors al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017.
Segon. Les estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola i a persones que hi estan o hi han estat relacionades.
Tercer. Els presumptes comptes irregulars de l’anterior cap de l’Estat a Suïssa i altres paradisos fiscals a nom de terceres persones, la provinença d’aquest capital, i les altres activitats irregulars o delictives d’aquestes persones que es puguin derivar de les declaracions de Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
c) La Comissió d’Investigació sobre la Monarquia pot incorporar especialistes en un nombre no superior al de diputats que en són membres


15/03/19 El Govern de l’ Estat (Pedro Sànchez) interposa davant el TC (Tribunal Constitucional) una IDA (Impugnació de Dipossicions Autononòmiques) a la Ressolució del Parlament, en base al més que questionable article 161.2 de la Constitució

Moncloa

21/03/19 “IU y el PCE estudian ampliar la ‘Querella Borbón’ por su vinculación con el CNI”

21/03/19 “IU y el PCE estudian ampliar la ‘Querella Borbón’ por su vinculación con el CNI” (IU)

26/03/19 "El TC suspen la Ressolució del Parlament, és a dir la Comissió d’ Investigació sobre les posibles irregularitats comesses per la Casa Real"

El Ple del TC acorda:
1. Admetre a tràmit la impugnació promoguda pel Govern de l’ Estat (Pedro Sànchez) representat per l’ advocat de l’ Estat.
2. Comunicar al Parlament que te el termini de 20 dies per presentar al·legacions
3. L’ admissió de la impugnació, en caquest cas, si té associada la mesura de la suspensió automática de la Ressolució impugnada. Una questionable potestat que la Constitució atorga al Govern de l’ Estat (artícle 161.2 de la Constitució) i que aquest invoca davant el TC.
https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2019_039/NOTA%20INFORMATIVA%20N%C2%BA%2039-2019.pdf
Al comunicat del TC es destaca les consideracions expressades per l’ advocat de l’ Estat, en representació del Govern Sánchez:
La Resolución 298/XII pot vulnerar l’ art. 59.6 de l’ Estatut i l art. 67.1 del Reglament del Parlament de Cataluña al desbordar l’ objete de la comissió d investigación el ámbito institucional y competencial propio de la comunidad autónoma. También se infringiría el principio de inviolabilidad del Jefe del Estado (art. 56.3 CE) y el art. 117.3 CE que atribuye exclusivamente a los jueces y tribunales el ejercicio de la potestad jurisdiccional.


26/03/2019 "El Pleno del TC admite a trámite y suspende la IDA interpuesta por el Gobierno contra la Resolución 298/XII del Parlament que crea la comisión de investigación sobre la monarquia"

El Pleno del Tribunal Constitucional por unanimidad ha admitido a trámite la impugnación de disposiciones autonómicas (IDA) promovida por el Gobierno de la Nación contra la Resolución 298/XII, de 7 de marzo de 2019, del Parlamento de Cataluña, de creación de una comisión de investigación sobre la Monarquía. El Tribunal, a solicitud del Gobierno de la Nación ha acordado la suspensión de la resolución impugnada desde el día 18 de marzo de 2019, fecha de interposición de la IDA, de conformidad con el artículo 161.2 de la Constitución y 77 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional. El Tribunal también acuerda dar traslado al Parlamento de Cataluña de la demanda y documentos presentados para que presenten las alegaciones correspondientes. El Abogado del Estado considera que la Resolución 298/XII puede vulnerar el art. 59.6 del Estatuto de Autonomía de Cataluña y el art. 67.1 del Reglamento del Parlamento de Cataluña al desbordar el objeto la comisión de investigación el ámbito institucional y competencial propio de la comunidad autónoma. También se infringiría el principio de inviolabilidad del Jefe del Estado (art. 56.3 CE) y el art. 117.3 CE que atribuye exclusivamente a los jueces y tribunales el ejercicio de la potestad jurisdiccional.

Nota de premsa

Enllaços d'interès


CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

ESTATUT

REGLAMENT DEL PARLAMENT

PF

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.