Aquest any davant la situació d’excepcionalitat imposada per la Covid-19, no s’ha organitzat el tradicional acte anual organitzat per la plataforma Defensem Cuba pel 26 de Julio per rememorar els fets traumàtics d’aquesta gesta heroica on un contingent de 150 combatents van decidir arriscar les seves vides i fer història atacant simultàniament dos dels baluards de la dictadura de Fulgencio Batista: la Caserna del Moncada a Santiago de Cuba i la Caserna de Carlos Manuel de Céspedes a Bayamo. Les accions militars dels assaltants van fracassar caient 6 d’ells però finalment es van sumar 55 més fruit de les tortures i execucions tal com explicaria Fidel Castro al mateix tribunal que el jutjava :

“No se mató durante un minuto, una hora o un día entero, sino que en una semana completa, los golpes, las torturas, los lanzamientos de azotea y los disparos no cesaron un instante como instrumento de exterminio manejados por artesanos perfectos del crimen. El cuartel Moncada se convirtió en un taller de tortura y muerte, y unos hombres indignos convirtieron el uniforme militar en delantales de carniceros”.

Igualment en l’acte s’ha llegit uns paràgraf d’un article del Granma on quedava palesa la valentia de les heroïnes del Moncada:

«Con un ojo humano ensangrentado en las manos se presentaron un sargento y varios hombres en el calabozo donde se encontraban Melba Hernández y Haydée Santamaría. Dirigiéndose a la última, y mostrándole el ojo, le dijeron: “Este es de tu hermano (Abel Santamaría), si tú no dices lo que él no quiso decir, le arrancaremos el otro”. Ella, que quería a su valiente hermano por encima de todas las cosas, les contestó llena de dignidad: “Si ustedes le arrancaron un ojo y él no lo dijo, mucho menos lo diré yo”».

Fueron esas las palabras de denuncia pronunciadas por el joven abogado Fidel Castro Ruz, ante los crímenes cometidos contra los asaltantes al Cuartel Moncada, el 26 de julio de 1953.

El hecho, ejecutado por el sargento Eulalio González, apodado «El Tigre», se comentaba en Santiago, porque él mismo se encargó de divulgarlo. Incluso, en un ómnibus donde viajaba, al enterarse de la presencia de la madre de la víctima –Abel Santamaría Cuadrado– se atrevió a decir: «Pues yo sí saqué muchos ojos y pienso seguirlos sacando…». En aquel momento no habían cesado aún los crímenes del Moncada.

Per llegir l’article sencer aquí tenim l’enllaç del Granma: http://www.granma.cu/cuba/2020-07-23/haydee-y-melba-las-mujeres-del-moncada-23-07-2020-22-07-23

En el judici del Moncada l’any 1953 Fidel en el seu al·legat d’autodefensa (publicat posteriorment en el llibre ” la historia me absolverá “) assenyala el que considera els mals del país, resumits en sis problemes fonamentals: el problema de la terra, el problema de la industrialització, el problema de l’habitatge, el problema de la desocupació, el problema de l’educació i el problema de la salut.

“El Moncada nos enseñó a convertir los reveses en victorias”, va assenyalar en vàries ocasions, el comandante en Jefe, Fidel Castro Ruz. Malgrat que van ser accions fallides van suposar l’inici de la lluita contra la tirania de Fulgencio Batista i que van culminar amb l’entrada triomfal dels guerrillers revolucionaris l’1 de Gener de 1959 a l’Havana donant inici a la Revolució Cubana”.

Aquest nou 26 de Julio posa de manifest que Cuba ha preservat el llegat del seu líder revolucionari Fidel Castro, el seu pensament està més viu que mai. Una Revolució que es distingeix per les enormes conquestes socials per part del poble cubà, per l’exèrcit de metges que s’escampa per diversos països i àrees de catàstrofes, pel seu internacionalisme proletari. Prova d’això són les brigades mèdiques cubanes que estan en més de 30 països – fet gairebé silenciat pels mitjans de desinformació capitalista – lluitant contra la COVID-19 (incloent països europeus com Andorra i Itàlia). L’actual president de Cuba, Miguel Díaz Canel com a fidel i digne continuador de la Revolució ha tingut, i té, que lidiar amb la pandèmia del COVID-19 donant exemple al món sencer de com el poble cubà educat en els valors revolucionaris, no sols ha aconseguit tenir una de les taxes de mortaldat més baixes de la zona del carib, sinó que continua exportant el seu major actiu, la solidaritat i l’internacionalisme proletari. Cuba és i serà exemple de dignitat.

Ramon Vidal, Responsable d’Organització del PCPC, ha estat present a l’acte així com Felipe López Aranguren que va ser un dels principals valedors – durant la seva etapa com a Conseller de Cultura del districte de Sant Andreu – de la inauguració del bust de José Martí el 29/10/2018.

Igualment cal destacar que posteriorment a l’acte hem rebut el suport de Pedro Trigo i la seva companya Mirta per haver fet aquest acte. Pedro Trigo López (92 anys) va ser un dels assaltants a la Caserna del Moncada juntament amb el seu germà Julio que va ser detingut, torturat i executat. Aquestes vivències les explica en un llibre publicat recentment pel seu autor Alberto Valenzuela i presentat a varis municipis.

Els i les comunistes del PCPC i de la seva Joventut ens reafirmem en aquesta efemèride en el nostre suport a la Revolució Socialista de Cuba i cridem ben fort les consignes:

TRENQUEM EL BLOQUEIG !
VISCA CUBA SOCIALISTA !
VISCA CUBA, FIDEL, RAÚL I EL CHE !

Àrea Antiimperialista del PCPC

Barcelona a 26 de Juliol de 2020

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking
Statistics

Today: 23034

Yesterday: 23435

Since 01/06/2005: 72081461

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.