Dimecres, 21. Febrer 2018

Aquesta agressió ha sigut possible amb el beneplàcit de Rússia, que va retirar les tropes allí estacionades; del president de Síria, Bashar Al Assad, que no ha complit les seues amenaces de defensar la seua sobirania nacional i l'espai aeri; i, per descomptat, gràcies a la complicitat dels Estats Units d'Amèrica (EUA), que ha afirmat que deixarà de proporcionar armes i col·laboració a les Forces Democràtiques Sirianes (coalició militar liderada per les forces kurdes a Síria).

L'excusa d'aquest atac criminal de Turquia és lliurar-se de l'amenaça terrorista i assegurar les seues fronteres. Excusa que se'ns presenta ridícula, ja que l'Estat Islàmic (EI) les va utilitzar durant anys no solament sense oposició, sinó amb la col·laboració turca. La raó d'aquesta agressió no és una altra que l'animadversió turca al projecte confederatiu, democràtic, pluriètnic i feminista del Kurdistan.

 
A mitjans de desembre de 2017, les forces armades russes van abandonar Síria, després d'haver acabat amb el terrorisme de l'Estat Islàmic i haver restablert el control sobirà de tot el territori per part del govern legítim sirià. Un mes més tard, els EUA i l'OTAN segueixen negant-se a retirar les seves tropes de Síria al·legant diferents pretextos insostenibles i posant en risc l'estabilitat de la fràgil pau a l'Orient Mitjà.

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.