23 | 07 | 2019

El proppassat 19 de desembre davant la sorpresa del món, Donald Trump anuncià la retirada de les tropes nord-americanes de territori sirià, explicant que finalment havien derrotat l'autodenominat Estat Islàmic.

A priori aquesta és una bona notícia. La intervenció dels EUA sobre Síria era completament il·legal, saltant-se qualsevol principi del dret internacional, com ens té acostumades últimament. Gran part d'aquestes agressions van dirigir-se no contra els terroristes jihadistes com asseguraven, sinó contra les posicions de l'Exèrcit Àrab Sirià. Un exemple: el bombardeig contra posicions síries del mes de setembre de 2016 on van morir 62 soldats i més de 100 van resultar ferits a la zona de Deir ez-Zor, i que va ser seguida per una ofensiva de l'Estat Islàmic a la zona.

Ara bé, aquesta retirada a priori ens planteja una sèrie de dubtes. Perquè els EUA asseguren ara que l'Estat Islàmic ha sigut derrocat? On està la capitulació del DAESH? Per què ara i no fa setmanes? Per què no d'aquí a uns mesos? Encara avui en dia aquesta organització terrorista està a la zona oriental de Síria on resten vius els seus principals dirigents.

Un altre dubte que ens assalta, és segur que ha estat els EUA qui ha derrotat el DAESH? Més aviat han sigut les tropes sirianes, kurdes, assíries, russes, libaneses, iranianes i un llarg etcètera qui ha vessat la seva sang i qui ha presentat batalla enfront de la barbàrie terrorista.

La retirada de les tropes nord-americanes planteja molts dubtes i algunes certeses.

Primerament, provoca una situació de manca d'empara de les forces kurdes enquadrades en les YPG i les YPJ, juntament amb les Forces Democràtiques Sirianes. Sembla que existeix un acord entre Turquia i els EUA perquè els primers substitueixin als nord-americans en la seva retirada, per tal d'evitar "un buit de poder". El que ens pot fer preveure noves massacres contra el poble kurd com la que ja es va produir a Afrin per part de les tropes turques i les seves milícies terroristes aliades.

Això ha provocat que les "Forces Democràtiques" sirianes s'hagin vist obligades a buscar l'empara de França o, el que és més probable, negociïn alguna mena d'acord amb el govern de Bashar Al-Assad, com ja han fet amb anterioritat.

Comunistes de Catalunya sempre hem sigut estrictament respectuosos amb totes les vies que creguin necessàries els pobles per tal d'assolir el seu alliberament. Però amb aquests fets, es demostra que els EUA són el pitjor dels possibles aliats, i que una aliança amb ells no és una altra cosa que "l'abraçada de l'ós".

Una segona conseqüència, és l'augment d'agressions d'Israel cap a Síria. Aquesta nit de Nadal Israel ja ha atacat amb míssils a Damasc, com ja va advertir l'estat sionista, per tal de compensar la retirada de les tropes nord-americanes, per "detenir l'avenç iranià".

Però sobretot aquesta retirada planteja molts dubtes i moltes possibles especulacions. Quins són els motius que han portat realment a Donald Trump a ordenar aquesta retirada?

És possible que sigui degut a motius de política domèstica. Trump es troba en un moment molt delicat en l'àmbit intern. Està tenint moltes pressions pel "Russiagate", el Cas Mueller i la Fundació Trump. Així com s'està veient incapaç què els Demòcrates li aprovin els pressupostos, per la construcció del tristament famós mur amb Mèxic.
Es podria tractar d'una maniobra de distracció, a part que és una decisió ben vista per una part molt important de la seva base social, que és l'exèrcit i les seves famílies.

També es podria tractar d'una maniobra per tal de retirar-se aparentment de l'escenari, per poder recolzar indirectament altres actors en la Guerra de Síria els quals són molt incòmodes. Estaríem parlant dels diversos grups terroristes que reben el suport d'Aràbia Saudita i es nodreixen de finançament indirecte per part dels EUA.

També s'apunta al fet que amb la retirada de les tropes nord-americanes s'obre la porta a què grups de mercenaris tals com Academi, l'antiga Blackwater ocupi el seu lloc, aprofundint-se així la privatització ja imparable de la guerra.

Finalment, també es confirma el fracàs de la política nord-americana a Síria. Durant tots aquests anys s'han vist incapaços de crear unes milícies fidels i lleials als seus interessos. Tot el finançament i armament nord-americà ha anat a parar a mans del fonamentalisme islàmic, es calcula que aquests moviments s'han arribat a gastar una quantia de 12.000 milions de dòlars. Tal ha sigut la magnitud de l'error, que no han tingut més remei que buscar un aliat en una força clarament progressista com són les YPG i les YPJ.

Malauradament, en tot aquest entramat el principal afectat és com sempre el poble sirià. Atrapat entre les bombes dels bàndols contingents i molts cops patint sota el règim de terror dels diferents grups terroristes (alguns dels quals, fins fa no gaire, encara hi havia mitjans de comunicació que s'atrevien a anomenar-los rebels "moderats") en aquesta guerra que dura ja des de 2011.

Des de Comunistes de Catalunya considerem, com hem dit repetidament, que és necessària una política d'asil efectiva que pugui cobrir les necessitats i els Drets Humans de les persones refugiades, però que aquestes polítiques han de venir acompanyades d'una política internacional que faci front a les causes d'aquests conflictes. És a dir, contra les guerres de rapinya, contra l'imperialisme i per una cultura de la pau.

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.