07 | 12 | 2019

El propassat 23 de Novembre el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va organitzar a l’Ateneu Popular Primer de Maig (BCN) un important acte sobre la Revolució d’Octubre que aquest any compleix 102 anys.

La presentació va córrer a càrrec d’Enric Lloret, Sec Gral del PCPC, el qual va destacar la importància de la Revolució d’Octubre, un dels esdeveniment més transcendents de la història i que va suposar la creació de la URSS, el primer estat socialista on la classe obrera va establir el poder obrer que portaria a la construcció de la nova societat socialista gràcies al paper dirigent del Partit Bolxevic dirigit magistralment per Lenin que plantejant la consigna de Pa, Pau i Terra va constituir la base del triomf de la Revolució Boltxevic. El PCPC com a hereus que ens considerem de la Revolució d’Octubre reafirmem el nostre compromís revolucionari en la construcció d’un Partit més fort per aconseguir organitzar a la classe obrera i continuar el nostre inexorable camí cap a la conquesta del poder obrer per construir la societat socialista-comunista.

Membres del grup promotor presenten els continguts de la Convenció 14D.

La trobada del sobiranisme progressista que es realitzarà el 14 de desembre pren forma. En la roda de premsa del Col·legi de Periodistes, Joan Josep Nuet, acompanyat d'altres membres del grup promotor de la iniciativa, han presentat els continguts d'aquest fòrum. La Convenció, que es realitzarà al Campus Ciutadella de la UPF tindrà tres eixos de debat: llibertats republicanes, drets universals, i un altre que tractarà la necessitat de bastir una estratègia unitària republicana.

L’Assemblea, amb l’objectiu d’ampliar la seva influència internacional, ha participat en diversos esdeveniments internacionals aquestes setmanes. Dijous, la seva presidenta, Elisenda Paluzie, va visitar Berlín juntament amb el vicepresident del Parlament, Josep Costa.

Per una banda els diputats del partit d’esquerra Die Linke Zaklin Nastic, Andrej Hunko i Diether Dehm van tornar a mostrar el seu suport a la causa catalana i van rebre Paluzie i Costa al Bundestag per discutir la situació a Catalunya. I per l’altra, el vicepresident del Parlament i la presidenta de l’Assemblea es van reunir amb el president de la Societat Internacional per als Pobles Amenaçats (STPI), Jan Diedrichsen. Aquesta organització es dedica a la protecció de minories d’arreu del món que es troben oprimides sota governs autoritaris. Costa i Paluzie van poder presentar la situació que s’està vivint a Catalunya i les possibles solucions a aquest problema polític.

Una cinquantena de treballadors i treballadores de Correos han tallat el trànsit davant les oficines de l’empresa a Sabadell per protestar contra els accidents laborals i l’atropellament d’una companya el passat dimarts al vespre.

La companya, que sortia de treballar, va ser envestida per un cotxe al pas de vianants de davant del centre de treball, provocant-li diversos traumatismes. Sortosament, la companya es recupera de les ferides tot i que algunes d’aquestes han estat de gravetat. Aquest pas de vianants és tristament conegut pels carters i carteres de Sabadell, que porten anys denunciant la perillositat d’aquest tram.
Aquest atropellament es suma als accidents laborals que no paren de succeir a l’empresa postal.

Posem a la vostra disposició la Resolució política de la 2a Conferència Nacional de Comunistes de Catalunya. També podeu descarregar-la en PDF al següent enllaç: Resolució política de la 2a Conferència Nacional (PDF)

Comunistes de Catalunya celebrem la nostra segona Conferència Nacional en un moment de gran complexitat, en el que s’acumulen excepcionalitats: d’una banda, la sentència als líders polítics i socials de l’independentisme català; de l’altra, una repetició electoral de les eleccions generals ―la segona en 4 anys― que ha suposat un gran creixement de l’extrema dreta al mateix temps que no ha resolt el bloqueig institucional ni les dificultats per articular una majoria estable de govern a Espanya.

El manifest “Argentina con Catalunya. Por el respeto a los derechos y libertades”, impulsat pel Comitè Argentí de Solidaritat amb el Poble Català i on destaca la firma del premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, reclama una solució dialogada al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. La solució ha de passar per l’amnistia dels presos polítics, la fi de la repressió i el respecte del dret a l’autodeterminació de Catalunya

Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau i lluitador pels drets humans, Hebe de Bonafini, presidenta de “Madres de la Plaza de Mayo”, Estela de Carlotto, presidenta d'”Abuelas de Plaza de Mayo” o Pino Solanas, senador de la Nació Argentina i director de cinema, són alguns dels noms més rellevants de la seixantena de personalitats que firmen el manifest. Les persones que firmen aquest manifest de suport a Catalunya són noms destacats del món polític, acadèmic i de la lluita pels drets humans a l’Argentina.

Des que dilluns dia 14 de setembre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemna a presó a nou polítics institucionals i a dos activistes, els carrers s’han omplert de manifestacions liderades per les més joves que amb barricades s’han intentat protegir de la repressió policial. I dic les més joves i prou, perquè la veritat, aquest és el seu comú denominador, ser les més joves de la societat catalana. Els orígens, doncs molt diversos. I els missatges: que han perdut la por, que estan fartes de la repressió, de la manca de llibertats, que tot plegat va molt més enllà de la independència.

Paral·lelament, al nostre sindicat hem pogut veure diverses reaccions a les mobilitzacions: aquelles que s’han unit i participat de forma directa, aquelles que s’ho han mirat amb bons ulls però des de la distància, aquelles que les han criticat i les han titllat de moguda burgesa dirigida per la casta política…

Les dones i homes comunistes reiterem el nostre rebuig a les violències que ens oprimeixen i que omplen les nostres trajectòries vitals de precarietat, desigualtat i inseguretat.

Denunciem totes les formes de violència: física, psicològica, sexual, econòmica, ambiental, etc. També aquelles expressions aparentment menys inofensives però que sustenten l'imaginari i el marc patriarcal.

Després de mesos de debat, ha culminat la Segona Conferència Nacional de Comunistes de Catalunya reafirmant la voluntat del partit per conformar un front democràtic i social per donar resposta a l'ofensiva reaccionària. De la mateixa manera, el plenari ha donat suport clar a les línies plantejades per la ponència sobre la composició d'aquest front, que ha de ser plural i aglutinar partits, entitats i moviments independentistes, sobiranistes i federalistes de lliure adhesió. Aquest front democràtic no s'ha de bastir necessàriament en front electoral, sinó que ha d'anar més enllà i no pot estar supeditat als calendaris i les competicions electorals. En la ponència, també es remarca l'aposta per la unitat del sobiranisme progressista per avançar en drets nacionals i socials, i construir una nova majoria política que superi la situació de bloqueig actual i permeti revertir les retallades i les polítiques neoliberals.

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 25 de novembre: Juntes destruïm l’iceberg

Arribem a 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes, amb una xifra alarmant de feminicidis als Països Catalans. 32 dones mortes pel fet de ser-ho, 32 dones mortes en mans del patriarcat. I aquesta xifra és només la punta de l’iceberg, l’expressió més visible i irreversible de les violències que patim. El feminicidi és el que surt a les notícies, el que es veu, però només és l’última  conseqüència d’un seguit de violències normalitzades. I percebem amb una ràbia enorme que, malgrat els 32 feminicidis, sembla que tot pugui seguir amb normalitat, com si no passes res cada vegada que ens assabentem que una altra dona ha estat assassinada pel fet de ser dona. I el feminicidi és l’última conseqüència de tot un sistema que legitima i perpetua les violències masclistes. Un que concep a les dones com a objectes, com a mà d’obra barata, com a propietat privada dels homes. Els rols de gènere imposats, la pressió estètica, la pobresa que té nom de dona, la por a tornar soles, les agressions sexuals o les violacions són expressions d’un mateix sistema de violència que ens sanciona quan intentem trencar amb allò que se’ns imposa. Un rol submís i passiu al servei d’un sistema que ens oprimeix i ens explota.

La Intersindical-CSC ha començat la campanya per reclamar un un salari mínim català de 1300 euros per lluitar contra la precarietat laboral impulsat i ho ha fet amb un manifest que en menys de 48 hores ja ha rebut ja més de 500 adhesions.  Aquesta llista d’adhesions l’encapçalen una vintena de personalitats de diversos sectors professionals, com ara els músics Lluís Llach i Cesk Freixes, les actrius Júlia Barceló, Estel Solé i Thais Buforn, els acadèmics Elisenda Paluzié, Tània Verge, Agustí Colomines, Enric I. Canela, Antoni Soy i Uriel Bertran.  Els economistes i activistes de la Red Renta Básica, Jordi Arcarons i Lluís Torrens, que també és Premi Catalunya d’Economia.  També han donat suport a la campanya el fotoperiodista Jordi Borràs i l’escriptor Joan-Lluís Lluís o Marta Bolinches, advocada defensora dels drets humans, civils i polítics d’Iridia.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.