12 | 11 | 2019

Explotació màxima, pràcticament esclavatge, és la realitat que viuen els treballadors i treballadores de les cooperatives agrícoles del Pla de Lleida. A la cooperativa de Térmens, de l’empresa Actel, hi ha dos torns de treball, matí i tarda. En el torn de tarda, mai hi ha un horari de finalització de la jornada, s’allarga, sempre que l’empresa ho necessiti. Algun dissabte d’aquest mes d’agost, van acabar a les 6 de la matinada. Cal afegir el tracte despòtic, amb crits, insults i amenaces a les treballadores i treballadors per part dels encarregats/encarregades de l’empresa. Dos membres de seguretat, passen el temps donant voltes per dins de l’empresa intimidant als treballadors, perquè no baixin el ritme de treball. El benefici de l’empresa és sagrat.

Pel que fa al sou, fins a l’any passat, eren de 6 euros/bruts l’hora. Aquest any és de 7 euros/bruts l’hora. La jornada setmanal és de 48 hores. Fins que no es passa de les 48 hores, no es cobra les hores extres. Tampoc es cobra nocturnitat fins que no hi hagi un nombre considerable d’hores treballades a les nits. A diferència del que es feia fins fa pocs anys, ara no es dóna als treballadors roba per fer la feina.

Una altra mesura d’explotació que pateixen aquests treballadors és que fins al juliol d’aquest any, els treballadors temporals no tenien ni vacances, ni pagues extra, a diferència dels treballadors amb contracte indefinit. S’ha de dir que el comitè d’empresa d’aquesta cooperativa de Térmens, d’UGT és de total inutilitat, arribant a pactes aberrants d’aconseguir algun petit “benefici” pels treballadors fixes, a costa dels temporals.

La majoria dels treballadors són estrangers, molts d’ells contactats en origen. Una vegada arribats aquí, els treballadors han de pagar a l’empresa amb dos mesos els diners del bitllet d’avió. I a més els cobren un lloguer de les cases (120 euros al mes aproximadament) que tenen per viure durant el temps que estan aquí. És a dir que lluny de donar una ajuda, encara fan un negoci afegit a costa d’aquests treballadors que ja pateixen una explotació brutal en el seu lloc de treball. El més greu és que aquests diners els han de pagar, independentment dels dies que treballin; en aquest cas l’any passat, no van treballar tants dies, hi havia menys feina i per tant tampoc van cobrar tants diners, però el “deute” amb l’empresa era igual que tots els anys anteriors. Tot plegat va suposar que alguns treballadors literalment van passar fam, tot i està treballant.

A més a més, cal sumar el nul interès del Govern de la Generalitat en vetllar pels drets d’aquests treballadors, ja que mai hi ha cap inspecció de treball. Una prova més de què en el capitalisme, l’Estat mai és neutral ni està al servei de tothom, sinó que sempre està al servei de la burgesia, dels grans poders econòmics i en aquest cas està a favor dels propietaris d’aquesta cooperativa empresarial. Cal denunciar que aquesta situació no es redueix a aquesta cooperativa, sinó que s’estén a totes les que en aquests mesos, es dediquen a processar i envasar la fruita en moltes localitats del Pla de Lleida.

Per poder entendre tota aquesta problemàtica caldria un gran debat social en què poguéssim respondre a qüestions com: Quina és la realitat de classe en el sector agropecuari a Catalunya? Per què els pagesos o productors no venen majoritàriament la fruita directament als mercats populars de proximitat o als establiments comercials evitant així la sobreexplotació parasitària dels intermediaris? Conseqüències de la política de la UE sobre l’agricultura i ramaderia a Catalunya? Quines són les principals dificultats per poder desenvolupar l’agricultura ecològica?

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) considerem que l’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986 i l’adopció de la Política Agrària Comuna (PAC) ha convertit el sector agrari en ostatge dels interessos capitalistes. A l’Estat Espanyol, la desaparició de la petita producció familiar ha suposat la concentració de terres i de les explotacions agràries enfortint el latifundisme en mans de les grans multinacionals agropecuàries que necessiten mà d’obra cada cop més barata per seguir augmentant els seus beneficis. Segons xifres oficials a Catalunya l’any 2016 hi havia 26.031 pagesos (50.938 l’any 1994). A la demarcació de Lleida l’any 2016 hi havia 11.009 pagesos (18.135 l’any 1994). La Catalunya rural seguirà envellint i perdent població – agradi o no – gràcies a les polítiques neoliberals de la Unió Europea (UE).

El PCPC defensem un model agropecuari que trenqui amb l’actual dinàmica d’explotació capitalista. Defensem un model socialista de producció a Catalunya on els treballadors i treballadores no estiguin sotmesos a l’explotació i on el producte que s’ofereixi a la població sigui ecològic i a un preu digne.

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) ens comprometrem a informar els treballadors del camp sobre els seus drets i la necessitat d’organitzar-se per evitar la seva vulneració que afavoreix únicament als seus explotadors.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA!!

PER LA UNITAT OBRERA!!

FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!!


PCPC-PONENT (LLEIDA)

Lleida a 31 d’agost de 2019

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.