15 | 11 | 2019

Les Federacions de Periodistes Europea i Internacional (FEP/FIP) han demanat que s'investigui la violència policial contra els periodistes a Catalunya, diu un comunicat a la pàgina web de la FEP.

"Avui [15 d'octubre], les Federacions de Periodistes Europea i Internacional es van unir als seus afiliats espanyols, la Federació de Sindicats de Periodistes [FESP], el Sindicat de Periodistes de Catalunya [SPC] i [la Federació de Serveis a la Ciutadania] FSC-CCOO en la seva exigència d'una investigació per tal d'establir la responsabilitat pels atacs", diu el text.

S'agrega que les organitzacions van enviar sol·licituds al conseller de l'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i al ministre de l'Interior d'Espanya, Fernando Grande-Marlaska.

La FEP indica que el 14 d'octubre, 12 periodistes van ser objecte de violència policial a Catalunya en el marc de la cobertura de les manifestacions convocades després que nou líders independentistes fossin sentenciats a presó per un intent de secessió de Catalunya el 2017.

El text precisa que entre els periodistes atacats hi ha empleats dels portals Contexto, eldiario.es, Vilaweb.cat, dels diaris Ara i La Directa, les emissores de ràdio (RAC1, Catalunya Ràdio) i televisió (Elprat TV), així com un fotoperiodista anònim.

Tots ells van ser atacats pels oficials de la Policia Nacional d'Espanya o per Mossos d'Esquadra controlats pel Govern català, excepte un periodista de RAC 1 que va resultar ferit amb una pedra llançada pels manifestants.

La majoria dels incidents es va detectar en la rodalia de l'aeroport de Barcelona El Prat.

Una nova onada de protestes va esclatar a Barcelona i els seus voltants després que el Tribunal Suprem imposés penes de presó a nou líders independentistes catalans.

El Tribunal Suprem va anunciar el 14 d'octubre les condemnes contra els líders independentistes catalans pel procés polític que va dur a la convocatòria del referèndum unilateral l'1 d'octubre de 2017 i a la posterior adopció d'una declaració d'independència que no va arribar a ser aplicada.

La condemna més gran va recaure sobre l'exvicepresident català, Oriol Junqueras, condemnat a 13 anys de presó i a uns altres 13 d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició agreujat per un altre de malversació.

Per als altres exconsellers del Govern català, les penes són de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta, també per un delicte de sedició en concurs d'un altre de mediació i per als líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, les condemnes són de nou anys de presó i nou anys d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició sense concurrència de malversació.

Font: Sputnik

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.