16 | 11 | 2019

Davant els fets ocorreguts en els últims dies arreu de Catalunya, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya manifesta el següent:

Ens trobem en un moment d’avenç accelerat de les posicions reaccionàries. La classe dominant espanyola està aprofitant el conflicte amb l’independentisme per posar a punt tota una sèrie de mecanismes coercitius que van dirigits a la totalitat del poble treballador. La confrontació en clau nacional i no en clau social permet que l’avenç reaccionari es faci amb un important grau de consens social fora de Catalunya. L’afinament de les eines repressives permetrà a la classe dominant encarar la propera crisis econòmica en millors condicions i reprimir tot tipus de protesta de la classe obrera, únic agent social que realment els provoca terror.

Rebutgem tot tipus de repressió dels cossos  i forces de seguretat de l’Estat i la judicatura contra els manifestants. Denunciem la brutalitat policial que ja s’ha saldat amb centenars de ferits, diverses mutilacions oculars i conxorxa amb grups feixistes. Denunciem la fabricació de proves per l’encausament de manifestants. Denunciem  l’aplicació de la presó preventiva contra els manifestants detinguts. Denunciem el tancament de webs i canals de mobilitzacions. Denunciem les acusacions de terrorisme per parlar de res del que passa aquests dies a Catalunya així com l’acusació d’intent d’homicidi per tirar material de pirotècnia. Finalment denunciem la campanya de manipulació mediàtica segons la qual s’intenten bescanviar els rols jugats i fer passar els cossos policials com a víctimes i els manifestants com a agressors. Queda clar que la democràcia burgesa espanyola és democràcia pels poderosos i dictadura pel poble treballador.

L’explicació d’aquests fets no s’ha de buscar en una suposada naturalesa feixista de l’Estat, sinó que són el normal desenvolupament de qualsevol democràcia burgesa que no és altra cosa que la repressió al poble treballador quan planteja reivindicacions. Caracteritzar Espanya com un estat feixista implica desnaturalitzar el feixisme i dir implícitament que hi ha una altra manera de gestionar el capitalisme que no sigui mitjançant la repressió.

La repressió mostrada en els últims dies a Catalunya no és nova. Ha estat aplicada en diverses ocasions i en diversa intensitat anteriorment per governs del Tripartit o Convergència i Unió. Els Mossos d’Esquadra, i en concret la BRIMO, tenen un llarg recorregut de violació dels drets més bàsics dels manifestants. Que el conseller Buch no només no condemni clarament aquestes actuacions sinó que es dediqui a defensar les actuacions del cos només es pot saldar amb el seu cessament.

Agraïm als sectors del poble treballador de la resta d’Espanya el rebuig a la repressió mostrada en els últims dies en diverses mobilitzacions. Aquestes mostres de solidaritat han tingut la mateixa resposta que tenen a Catalunya: violència policial i de grups feixistes. Queda clar que la confrontació no és Catalunya contra Espanya, sinó el poble treballador contra la classe dominant.
Cridem al poble treballador català a fer una serena reflexió sobre el que està passant per obtenir-ne valuoses lliçons. Segons els nostre parer, aquestes han de ser:

Que la negociació i el pacte no són un estat propi de la “democràcia”, sinó que és un estat d’equilibri en el que dues parts enfrontades es troben perquè ambdues hi tenen a perdre en el manteniment d’un conflicte. Que l’Estat Espanyol no hagi volgut dialogar per la resolució política del conflicte implica, en primer lloc, que la classe dominant considera que no només no està perdent-hi res en aquest conflicte sinó que hi està guanyant molt degut a la possibilitat d’avançar en les seves reformes reaccionaries i en la generació de consensos en clau nacionalista. En segon lloc, que l’amenaça independentista es percep com inofensiva atès que no té cap opció, en les condicions actuals, d’assolir els seus objectius.

Que el fet que les forces independentistes estiguin ocupant la Generalitat no té cap implicació pràctica ni tan sols en les orientacions als Mossos d’Esquadra ja que tot està sota l’ atenta mirada de la fiscalia. El monopoli de la violència és la font única, centralitzada i no compartida, en mans de la classe dominant de la que emana el poder real. La divisió de poders o el repartiment autonòmic són simples il·lusions per amagar aquest fet. Cap canvi real es pot fer des de la Generalitat de Catalunya, ni arribant a gestionar alguna cartera ministerial, ni molt menys des de visions municipalistes. Al poder únic de la classe dominant només se li pot fer front amb un poder únic del poble treballador de tota Espanya.

Davant d’aquesta situació, l’única proposta real, en benefici del poble treballador i dels seus drets i llibertats, passa per una estratègia diferent i no subsidiària de sectors burgesos i per la lluita comuna amb la resta de la classe obrera d’Espanya per l’enderrocament d’aquesta dictadura del capital i la construcció d’un país per a la classe obrera.

Comitè Nacional del PCTC
24 d’octubre de 2019

Font:

PCTE – Partido Comunista de los Trabajadores de España

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.