Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació de l’Estatut del personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Per aquest motiu, la CGT va presentar un conflicte col·lectiu al TSJC contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’EPIF. Tot i que els informes favorables per part d’Inspecció de Treball i el Síndic de Greuges porten a pensar en una resolució positiva del conflicte, des del col·lectiu de Doctorandes en Lluita som plenament conscients que les lluites no es guanyen ni als despatxos ni als jutjats.

Per això, ara més que mai, creiem que cal reivindicar una de les consignes que ens ha acompanyat durant tots aquests mesos de lluita: “Contra la precarització, lluita i organització”. És per això que, per exigir a les universitats catalanes que retirin la seva demanda i donin compliment immediatament a la pròrroga d’un quart any dels contractes, convoquem de manera simultània i coordinada concentracions a les diferents universitats catalanes el pròxim 18 de febrer de 2020 a les 11:30, una setmana abans de l’inici del judici al TSJC (25 de febrer):

Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix l’EPIF. Tot i això, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes en no aplicar la pròrroga d’un quart any als contractes predoctorals, incomplint així la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es predoctorals a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa un frau a llei. Això no només és il·legal sinó també immoral. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.

Aquest incompliment, que ha persistit després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT, així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats i el Govern de la Generalitat per la seva inaplicació de la pròrroga del quart any de contracte, ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors). Al juliol de l’any passat ja s’havia presentat una primera denúncia davant Inspecció de Treball, la qual va exposar un posicionament favorable a la renovació dels contractes per un quart any. De la mateixa manera, el Síndic de Greuges de Catalunya també va instar a les universitats a donar compliment a l’Estatut. Tot i això, les universitats es segueixen negant a aplicar l’actual marc legal. Per sorpresa nostra, el 22 de novembre, el conjunt de les universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei, l’EPIF, que millora d’una forma molt mínima les precàries condicions laborals dels investigadors/es predoctorals.

Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedors que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat immoral i irresponsable d’escatimar recursos econòmics a cost de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors i investigadores. Uns recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a aportar. Per aquesta raó, considerem que cal fer una altra passa en la lluita per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques:
Sense drets laborals, ni hi ha tesis doctorals! Seguirem lluitant!

COL·LECTIU DE DOCTORANDES EN LLUITA
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL

Font:

Confederació General del Treball