La crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 ha evidenciat que el treball reproductiu i de cures que la societat capitalista, patriarcal, classista i xenòfoba menysprea i invisibilitza estructuralment (realitzat majoritàriament per dones, i dones migrades), és essencial per al sosteniment de la vida.

Les treballadores de la llar i cuidadores (en règim intern o extern) pateixen de manera estructural una gran vulneració de drets i un alt grau de precarietat. La crisi sanitària ha precaritzat encara més les condicions laborals d’aquestes treballadores. I, tot i que la seva feina és essencial, ara es troben encara més desprotegides i en una situació de discriminació major.

Abans de la crisi generada per la Covid-19, moltes d’elles ja no comptaven amb un contracte formal i/o estaven en situació administrativa irregular. Les que sí que han pogut pactar un contracte laboral són igualment fora del règim general de la Seguretat Social i, per tant, no poden accedir a la prestació d’atur i a altres drets laborals bàsics.

La crisi sanitària ha agreujat la situació de les treballadores d’aquest sector. Moltes d’elles han sofert la suspensió del contracte, acomiadaments, han vist morir el seu ocupador, etc. i ara es troben sense prestació per desocupació. A més, la protecció de la seva salut laboral és desatesa, ja que les prevencions de riscos laborals no emparen el sector. Així, durant aquesta pandèmia, no se’ls han donat indicacions ni mitjans perquè es protegeixin.

La crisi sanitària ha suposat nombroses suspensions de contractes de les treballadores de la llar en règim extern. Famílies que ara passen tot el dia a casa han comunicat a les treballadores que no cal que hi vagin o bé els han reduït els dies o les hores de feina per a reduir riscos, etc. Les solucions que han imposat són diverses: els han mantingut el salari amb compromís de recuperació d’hores, o sense; els han descomptat els dies perjudicant-ne el dret a les vacances o simplement els han deixat de pagar el sou.

Pel que fa a les treballadores en règim intern (majoritàriament dones migrades), moltes s’han vist obligades a acceptar una enorme sobrecàrrega de treball, treballant sense dret al descans i privades de la seva llibertat.

Aquesta situació de vulneració de drets s’agreuja en el cas de les treballadores migrades en situació irregular, que es troben amb greus problemes per sortir al carrer per anar a treballar perquè no se’ls ha donat cap fórmula els que garanteixi el dret a circular. I si, per contra, han perdut la seva feina, no tindran, tampoc, accés a les prestacions.

En aquest sentit, ara més que mai, es fa evident la necessària suspensió de l’aplicació de la Llei d’Estrangeria en relació amb l’ocupació irregular. En cas contrari, les treballadores continuaran patint les conseqüències del fet que els seus ocupadors no els vulguin fer els certificats que els permetin desplaçar-se per anar a la feina, i es veuran més exposades que mai a l’obertura d’expedients d’expulsió.

Durant aquest estat d’alarma, s’ha fet encara més preocupant la vulneració de drets i la discriminació que pateixen aquestes treballadores. L’Estat espanyol ha decretat un “subsidi extraordinari per a les treballadores de la llar” al qual no tenen accés la majoria de treballadores del sector, ja sigui perquè no estan donades d’alta a la SS, perquè es troben en situació administrativa irregular i/o treballen en l’economia submergida o perquè les han acomiadat, els han reduït la jornada o suspès el contracte els dies previs al 14 de març, abans de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical, instem al govern espanyol que posi fi a la discriminació d’aquest sector i que estableixi mesures efectives per pal·liar els efectes de la Covid-19 en la salut i l’economia de totes les treballadores de la llar i cuidadores, també -i especialment- d’aquelles en situació administrativa irregular.

Per tot això, EXIGIM:

· La ratificació per part de l’Estat espanyol del Conveni 189 i de la Recomanació 201 de la OIT sobre les treballadores domèstiques, aprovat des de 2011, segons el qual l’Estat hauria de realitzar canvis legals principalment en matèria de Seguretat Social. Recordem que la majoria de drets recollits en el Conveni 189 ja estan incorporats a les lleis estatals sobre treball a la llar malgrat que s’estiguin vulnerant.

· Una rectificació de les mesures extraordinàries decretades en el RDL 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front a la Covid-19 pel que fa a les treballadores de la llar, i que les noves mesures tinguin en compte la realitat i les necessitats de les treballadores d’aquest sector.

· Una prestació per desocupació per totes les treballadores del sector que estaven donades d’alta a la SS, amb les mateixes condicions i requisits que la resta de treballadores.

· La regularització per part de la Tresoreria de la Seguretat Social de totes les cotitzacions de la seguretat social d’anys anteriors, perquè no s’havien ajustat al Salari Mínim Interprofessional.

· L’adopció de mesures que garanteixin ingressos suficients per a totes les treballadores de la llar i cuidadores. Les treballadores que no estaven donades d’alta de la SS haurien de rebre prestacions alternatives que no exigeixin l’alta a la SS ni una situació administrativa regular.

· L’autorització de la residència per feina per a totes les dones migrades treballadores de la llar i cuidadores, condemnades a l’economia submergida per la Llei d’Estrangeria.

· L’apertura immediata d’un procés general de regularització de totes les treballadores de la llar i cuidadores, sense condicionaments de temps de residència ni d’hores treballades, en finalitzar l’estat d’alarma i la situació d’emergència sanitària.

· Que es garanteixi l’efectiva protecció i prevenció enfront dels riscos professionals del sector.

· Unes polítiques públiques de suport a les famílies per a la contractació de personal cuidador, respectant els drets de les treballadores, i erradicant la pràctica abusiva del règim d’interna.

· La prohibició de descomptes per l’allotjament a les internes i que els descomptes per manutenció s’hagin d’acordar per escrit, distingint-ne la quantitat per cada concepte i sense que es pugui pactar un percentatge del salari.

· Una indemnització per cessament equivalent al de la resta de sectors. La supressió del desistiment.

· L’obligatorietat i el control a la part ocupadora de fer contractes laborals formals (escrits), que reflecteixin les veritables condicions de treball i que hagin de ser registrats obligatòriament en els serveis d’ocupació públics.

En definitiva, des de la COS instem als poders públics a donar resposta a les reivindicacions i necessitats urgents generades per la crisi de la Covid-19, i a més, ens sumem a les reivindicacions històriques d’aquest sector, com a mesures de resposta ràpida.

Tot i això, creiem que és urgent la reflexió i el bastiment d’un model d’atenció a la dependència i de les necessitats col·lectives que sigui proveït socialment, amb condicions dignes i que no depengui de la «bona voluntat» o de la vulnerabilitat socioeconòmica de cap dona de la classe treballadora.

Secretaria de Lluita Feminista de la Coordinadora Obrera Sindical @CosGenere

Guia per a garantir els drets de les treballadores de la llar.

Descarrega la guia.

Llegeix en línia la guia.

Font:

Coordinadora Obrera Sindical

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.