Manifest de l’esquerra independentista pel 28 de juny de 2020, diada per l’Alliberament Sexual i de Gènere.

Avui és 28 de juny i arribem a aquesta data després d’uns mesos protagonitzats per una crisi sanitària però també social i econòmica amb conseqüències nefastes per a la classe treballadora. Com a persones lesbianes, gais, trans i bisexuals pagarem les conseqüències d’aquesta crisi del capitalisme d’igual o pitjor manera que la resta les classes populars.

En el cas de les dones trans, amb taxes altíssimes de desocupació una situació de major atur no pot fer més que agreujar una situació de pobresa que ja ens era extremadament preocupant. Parlem d’una taxa d’atur d’un 85%, problemes reals i materials que ens impossibiliten viure vides dignes. Com també ho serà per a moltes persones joves per les quals una nova crisi econòmica suposarà una major dificultat en l’emancipació amb el que això pot suposar per aquelles que viuen situacions familiars de violència i discriminació per la nostra sexualitat o identitat de gènere i que no ens permetrà viure lliurement. Lluitarem perquè aquesta crisi no la paguem nosaltres des de totes les trinxeres, unint tots els colors de les lluites per un altre model al servei de la vida i no del capital.

Davant d’aquesta situació de crisi però resulta alarmant la força d’una extrema dreta reaccionaria que fa temps que es reinventa i creix i que ens ho vol fer pagar molt car a les persones amb sexualitats i identitats de gènere dissidents, igual que amb les dones, les persones migrades i el conjunt de la classe treballadora. Com a antifeixistes tenim molt clar que col·lectivament ens cal organitzar-nos per no deixar un bri d’aire als discursos homòfobs i transfòbics de l’extrema dreta i que des de tots els fronts de lluita aturarem el feixisme existent en aquest estat que l’empara i el reforça. Mentrestant plantarem cara a les agressions que patirem des de l’autodefensa i l’organització. Aquestes últimes setmanes sentíem notícies d’agressions homòfobes a Sant Boi i a Sant Adrià del Besòs a la vegada que augmenten els discursos d’odi contra les persones trans, que ho tinguin clar però que no passaran.

Lesbianes, gais, trans i bisexuals tenim una llarga trajectòria de lluita imbricada en el conjunt de lluites transformadores i radicals per una vida digna que dibuixen el nostre territori. Com la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere a la ciutat, de Barcelona, organitzada el 26 de juny del 1977, quan unes 5.000 persones van sortir al carrer, per primer cop, sent brutalment reprimides per les forces policials. Tot el que ha passat entre la manifestació d’aquell 1977 i avui ha estat un llarg camí de tensió entre l’assimilació i la resistència.

Aquesta resistència no ha estat la d’aquelles empreses i organitzacions que tenyeixen dels colors de l’arc de Sant Martí una vegada l’any per fer negoci de les nostres vides però que al capdavall formen part d’un engranatge capitalista responsable de la nostra situació i de la misèria del conjunt de les classes populars. El capitalisme és el virus, llegíem aquests dies en pancartes a les concentracions d’arreu dels Països Catalans com a resposta a la pandèmia i davant d’això la resposta no pot ser un Orgull que desmobilitza i despolititza la nostra lluita pretenent que perdem la capacitat revolucionaria i transformadora que hem demostrat moltes vegades. La nostra és una història de conflictivitat i resistència constant i aquest 28 de juny tornarem a prendre els carrers.

No passaran! Lesbianes, gais, trans i bisexuals no pagarem aquesta crisi.

Font:

Coordinadora Obrera Sindical

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.