14 | 12 | 2019

Des que dilluns dia 14 de setembre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemna a presó a nou polítics institucionals i a dos activistes, els carrers s’han omplert de manifestacions liderades per les més joves que amb barricades s’han intentat protegir de la repressió policial. I dic les més joves i prou, perquè la veritat, aquest és el seu comú denominador, ser les més joves de la societat catalana. Els orígens, doncs molt diversos. I els missatges: que han perdut la por, que estan fartes de la repressió, de la manca de llibertats, que tot plegat va molt més enllà de la independència.

Paral·lelament, al nostre sindicat hem pogut veure diverses reaccions a les mobilitzacions: aquelles que s’han unit i participat de forma directa, aquelles que s’ho han mirat amb bons ulls però des de la distància, aquelles que les han criticat i les han titllat de moguda burgesa dirigida per la casta política…

Les dones i homes comunistes reiterem el nostre rebuig a les violències que ens oprimeixen i que omplen les nostres trajectòries vitals de precarietat, desigualtat i inseguretat.

Denunciem totes les formes de violència: física, psicològica, sexual, econòmica, ambiental, etc. També aquelles expressions aparentment menys inofensives però que sustenten l'imaginari i el marc patriarcal.

Després de mesos de debat, ha culminat la Segona Conferència Nacional de Comunistes de Catalunya reafirmant la voluntat del partit per conformar un front democràtic i social per donar resposta a l'ofensiva reaccionària. De la mateixa manera, el plenari ha donat suport clar a les línies plantejades per la ponència sobre la composició d'aquest front, que ha de ser plural i aglutinar partits, entitats i moviments independentistes, sobiranistes i federalistes de lliure adhesió. Aquest front democràtic no s'ha de bastir necessàriament en front electoral, sinó que ha d'anar més enllà i no pot estar supeditat als calendaris i les competicions electorals. En la ponència, també es remarca l'aposta per la unitat del sobiranisme progressista per avançar en drets nacionals i socials, i construir una nova majoria política que superi la situació de bloqueig actual i permeti revertir les retallades i les polítiques neoliberals.

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 25 de novembre: Juntes destruïm l’iceberg

Arribem a 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes, amb una xifra alarmant de feminicidis als Països Catalans. 32 dones mortes pel fet de ser-ho, 32 dones mortes en mans del patriarcat. I aquesta xifra és només la punta de l’iceberg, l’expressió més visible i irreversible de les violències que patim. El feminicidi és el que surt a les notícies, el que es veu, però només és l’última  conseqüència d’un seguit de violències normalitzades. I percebem amb una ràbia enorme que, malgrat els 32 feminicidis, sembla que tot pugui seguir amb normalitat, com si no passes res cada vegada que ens assabentem que una altra dona ha estat assassinada pel fet de ser dona. I el feminicidi és l’última conseqüència de tot un sistema que legitima i perpetua les violències masclistes. Un que concep a les dones com a objectes, com a mà d’obra barata, com a propietat privada dels homes. Els rols de gènere imposats, la pressió estètica, la pobresa que té nom de dona, la por a tornar soles, les agressions sexuals o les violacions són expressions d’un mateix sistema de violència que ens sanciona quan intentem trencar amb allò que se’ns imposa. Un rol submís i passiu al servei d’un sistema que ens oprimeix i ens explota.

La Intersindical-CSC ha començat la campanya per reclamar un un salari mínim català de 1300 euros per lluitar contra la precarietat laboral impulsat i ho ha fet amb un manifest que en menys de 48 hores ja ha rebut ja més de 500 adhesions.  Aquesta llista d’adhesions l’encapçalen una vintena de personalitats de diversos sectors professionals, com ara els músics Lluís Llach i Cesk Freixes, les actrius Júlia Barceló, Estel Solé i Thais Buforn, els acadèmics Elisenda Paluzié, Tània Verge, Agustí Colomines, Enric I. Canela, Antoni Soy i Uriel Bertran.  Els economistes i activistes de la Red Renta Básica, Jordi Arcarons i Lluís Torrens, que també és Premi Catalunya d’Economia.  També han donat suport a la campanya el fotoperiodista Jordi Borràs i l’escriptor Joan-Lluís Lluís o Marta Bolinches, advocada defensora dels drets humans, civils i polítics d’Iridia.

La IAC ha participat de la roda de premsa conjunta de les entitats impulsores de la campanya per reconvertir la Comissaria de Via Laietana de Barcelona en un espai de memòria democràtica al casal Pou de la Figuera aquest dimecres al matí, 20 de novembre, coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Aquesta és una iniciativa impulsada per la Fundació Cipriano García, la Fundació Josep Irla i l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del franquisme juntament amb moltes altres entitats socials i personalitats del país, que s’ha coordinat des d’Òmnium Cultural. La representació de la IAC ha anat a càrrec de Dani de los Cobos (IAC-CATAC), de la Secretaria de comunicació; Ramon Font, portaveu d’USTEC i Koki Gassiot (CAU-IAC) membre de la Coordinadora nacional confederal de la IAC.

La CGT de Catalunya presentem aquest matí, davant el TSJC, una demanda de conflicte col·lectiu contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF).

Queda al marge d’aquesta demanda la Universitat Autònoma de Barcelona, que el mes de juny va pactar amb CGT l’aplicació de l’EPIF després de mobilitzacions i vagues.
Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. És en aquest context que la CGT ha decidit fer un pas endavant per desbloquejar la situació presentant aquest conflicte col·lectiu.

Membres dels CAU-IAC han participat, avui, en l’acte de lliurament al Parlament de Catalunya dels acords aprovat pels de les set universitats públiques catalanes denunciant la sentència contra els líders socials i polítics per l’1 d’octubre.

 

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament per el debat i aprovació d’aquesta proposta.L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

El passat 17 de novembre l’espai LGBTI de Girons va patir un atac feixista contra el seu local. Des de la cèl·lula del Gironès del PCPC hem volgut participar i solidaritzar-nos ahir a la concentració d’urgència i condemnar aquest atac contra el col·lectiu LGBTI.

Aquest atac no és una casualitat ni tampoc és un fet aïllat, és l’única cara que pot mostrar-nos aquest sistema, on la llibertat sexual i de gènere queden neutralitzades davant el model de família heterosexual i patriarcal que ens imposa la ideologia dominant. L’auge de l’extrema dreta i el feixisme a l’estat espanyol es tradueix en aquest tipus d’accions covards.

PER UNA POLÍTICA CLASSISTA, AL SERVEI DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES, CONSTRUÏM ESTRUCTURES DE PODER OBRER I POPULAR!

Les passades eleccions de diumenge ens deixen un panorama desolador per la classe obrera i els sectors populars. Tal i com el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) afirmava en anteriors comunicacions, les eleccions burgeses celebrades no aporten res beneficiós als interessos de la nostra classe, ans al contrari, suposen un nou escenari encara més fosc pel conjunt dels treballadors i treballadores del país.

La secció sindical de la Intersindical-CSC a l’Ajuntament de Girona ha restituït la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ a la façana del consistori. Recordem que la Junta Electoral va obligar a retirar les pancartes de solidaritat amb els presos i les preses polítiques que penjaven dels balcons de diversos ajuntaments catalans durant la campanya electoral espanyola.

En resposta a aquesta decisió, les nostres seccions sindicals, majoritàries a les administracions municipals de Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Girona, van emprendre la iniciativa de sostenir les pancartes cada dia davant les seus dels respectius consistoris. La Intersindical-CSC dona per reclamar la la llibertat de les persones empresonades per motius polítics i recordar que els drets humans no són partidistes. 

Font:

Intersindical - Confederació Sindical Catalana

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.