20 | 10 | 2019

La CUP inicia el procés de renovació del nou Secretariat Nacional, tal i com es va aprovar a l’Assemblea Nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà, amb la creació de l’Equip 50/60, que s’encarregarà d’elaborar una candidatura col·lectiva per a presentar a les eleccions internes per a escollir un nou secretariat.

Com a acord polític de l’Assemblea Nacional de Celrà, el Secretariat Nacional de la CUP ha iniciat el procediment per la creació de l’Equip 50/60, un òrgan col·legiat que tindrà com a objectiu desenvolupar un pla de treball estratègic, organitzatiu i comunicatiu a partir dels compromisos adquirits a l’assemblea i també d’elaborar una proposta de candidatura col·lectiva per a presentar al procés d’elecció d’un nou Secretariat Nacional, així com la conformació de futurs nous equips de l’estructura nacional. Per aquest motiu, el Secretariat Nacional també inicia el procés de renovació de l’equip que actualment el conforma.

Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.

Sota el pretext de regularitzar els serveis d’atenció a les persones s’assenten les bases normatives per a l’externalització de més d’un centenar de serveis que es presten des dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials, entre d’altres. Això voldria dir que serien empreses privades i no l’administració pública qui gestionarien molts més serveis bàsics dels que ja gestionen actualment.

Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.

La CGT Lleida som una organització petita, minoritària i amb menys incidència política de la que voldríem. Som conscients que, tot i els diversos acords congressuals a favor del dret a decidir dels pobles, hi ha, lamentablement, fortes tensions internes en el debat sobre el territori català. Unes tensions que, segurament, van impedir que el posicionament de l’organització fos tant contundent com calia (al nostre parer). No és menys cert que la gestió de tota la fumata blanca plantejada pels gurus processistes no satisfeia, ni de bon tros, les demandes i exigències que com a organització de classe volem.

FSMQuim Boix
Secretari General de la UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM
Responsable de la FSM a l’Estat Espanyol (excepte País Basc) i militant del PCPC

La FSM saluda aquesta gran manifestació pacífica y democràtica. La FSM ha defensat sempre el dret a l’autodeterminació, dret indiscutible i inalienable de tots els pobles del planeta. Per això estem aquí per a recolzar el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.

La FSM va ser la primera gran organització que va lluitar contra el colonialisme i per això la FSM va recolzar a tots els moviments d’alliberament dels pobles, en contra de l’opinió dels sindicats grocs i contra el capitalisme que espoliava a les colònies.

Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, lluny d’anàlisis abstractes de suposats patriotes d’un i altre cantó, correspon analitzar quina és la situació en la que es troba el nostre poble, sostén real de Catalunya.

La realitat del nostre poble és que la pobresa està estesa per tot el territori. Que les condicions laborals, empitjorades de forma notable durant la crisi, cada cop són més lamentables pels treballadors i millors pels interessos dels empresaris. Que cada cop hi ha més multimilionaris mentre més famílies obreres no poden arribar a final de mes. Que els serveis públics segueixen empitjorant a base de retallades com les que ha fet el Govern de la Generalitat aquest estiu. Que l’especulació immobiliària és una xacra que provoca que els catalans haguem de destinar el 50% del salari per poder tenir un sostre, molts cops precari, on viure. Que la nostra economia depèn cada cop menys de la industria i cada cop més de sectors laboralment precaris com el turisme. Que 20000 alumnes començaran aquest curs estudiant en barracons. Que milers de joves no poden estudiar a la universitat per unes taxes universitàries absolutament prohibitives i, quan ho fan, moltes vegades han d’acabar fent pràctiques de franc a les empreses amb l’excusa de l’aprenentatge. En definitiva, que durant la època de recuperació de la crisi en cap cas s’estan revertint les agressions a la classe obrera si no que s’assenten en vistes de la propera crisi.

L’Espai Eines de País s’ha estrenat amb un bon ritme de visitants, que s’han interessat per les eines i estratègies de la lluita noviolenta.

450.000 persones ja s’han inscrit a la Diada 2019 – Objectiu Independència, i 1.300 busos es desplaçaran fins a Barcelona, xifres que per a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, asseguren un “èxit” a la concentració de la tarda.

En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?

No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.

Comunistes de Catalunya11s. Per la llibertat de les preses i presos polítics. Per la República Catalana. Per la justícia social.  

L'11 de setembre d'enguany se situa a les portes de la sentència del judici contra dirigents independentistes, que voldrà ser un càstig a la mobilització i a totes les persones que es van moure per votar en un referèndum d'autodeterminació. Un càstig que serà un toc d'atenció, també, contra tots aquells moviments que vulguin superar el règim polític, social i econòmic imperant a Espanya. Aquesta sentència, a la vegada, obrirà una nova etapa a la qual cal donar una resposta pensada en la defensa dels drets civils i polítics per als anys vinents, i en aixecar un mur contra la involució en llibertats i drets socials. De com s'encari la nova etapa dependrà el futur.

Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.

Per l’anarcosindicalisme, i en general el moviment llibertari, l’autodeterminació tant individual com col·lectiva no ha de tenir cap altre límit que la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Mai no podrem decidir en llibertat real sense alliberar-nos del criminal sistema capitalista que ens manté dominats i sotmesos a regles que no són les nostres. Ni tampoc volem viure en cap nou món que no es construeixi sota la referència d’una estricta solidaritat i cooperació humana.

Per Esquerra Unida i Alternativa l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, és una jornada de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Aquest 11 de setembre una gran part d’aquest poble tornarà a ocupar els carrers per mostrar el seu rebuig a un judici polític, i a les portes de la sentència, amb la que l’Estat Espanyol vol emmudir la voluntat majoritària d’exercir el dret a l’autodeterminació.

Convocatòria: 16.00 hores a la Plaça Espanya (Torres Venecianes). Acte amb les intervencions d’Enric LLoret- PCPC i Quim Boix-FSM.

“Fem la República Catalana”, consigna aglutinadora de la manifestació de l’11 de setembre de 2018, compareix ara, escanyolida, sense cap concreció, només és una soflama per a mitigar la depressió de l’imaginari col·lectiu. La frustració és profunda en el conglomerat independentista. La tàctica de masses per a envestir contra la sòlida muralla de l’Estat Monàrquic ja no és útil i les vagues (convocades sense participació real del moviment obrer) no són necessàries. Estem en un context de marxa enrere, d’acceptació d’un fracàs, no ser capaços de sumar les forces necessàries per a tombar el règim. La conjuntura obliga a aterrar en la realitat objectiva i tornar una altra vegada a l’espai autonomista, els pactes postelectorals així ho indiquen (PSC i Junts per Catalunya consumen el seu pacte en la Diputació de Barcelona. Núria Marín, nova presidenta socialista de la institució amb els vots dels neo convergents). Es pacta amb les forces que van donar suport al 155, Partits titllats de carcellers.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.