19 | 08 | 2019

Els i les comunistes del PCPC i la seva Joventut (J-PCPC), defensem en aquest 1r de Maig, Dia Internacional de les Classes Treballadores la necessitat de conformar un bloc de classe, el Front Obrer i Popular al Socialisme (FOPS), per tal d’assolir la ruptura amb la Constitució monàrquica i burgesa que ens manté oprimits i explotats des de la fi del feixisme franquista.

Una vintena d’organitzacions dels àmbits sindical, independentista i pels drets socials i civils donen suport a la manifestació de l’1 de maig de la plataforma Alcem-nos, que té com a lema “Alcem-nos per la República dels drets socials”. El llistat d’adhesions s’ha fet públic aquest dissabte, davant del monument a l’advocat laboralista Francesc Layret, per part de la portaveu de l’Associació de Treballadors Paquistanesos, Shazra Javed Ilyas, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló.

Reproduïm el discurs de l'Elisenda Belenguer, historiadora i biògrafa autoritzada, íntima amiga i camarada de la Neus Català, pronunciat en el recent comiat d'aquesta gran lluitadora comunista i antifeixista.

Neus,

els últims temps, quan et venia a visitar a la residència d'Els Guiamets, em plantava davant teu, quasi per sorpresa, i et deia a l'orella: "Sóc l'Elisenda!".

Aleshores, i molt especialment, l'últim dia que et vaig veure, em miraves fixament, em reconeixies i t'esforçaves a fer-me un somriure. El que més m'impressionava era com deies que sí amb el cap, com volent dir: "Ja et conec, ja!" i en la profunditat de la teva mirada, endevinava, com en aquells instants, ens passava a totes dues pel cap, els bonics moments que hem passat juntes: els nostres dinars setmanals al teu pis de Rubí, els milers de "bolos" que vam fer juntes quan t'acompanyava a les xerrades i actes de memòria històrica, els viatges, sortides i excursions, les estades al teu estimat poble d'Els Guiamets, i les trobades i festes amb els camarades del partit, on resultaves ser l'ànima de la festa.

Manifest de Comunistes de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de la Classe Treballadora, l'1 de maig de 2019.

L'afirmació de la sortida de la crisi és un autèntic miratge, per no dir que és una burla a la majoria treballadora. Fa anys que diuen que creix l'economia, almenys en termes macroeconòmics, però la riquesa generada no s'està repartint i el capitalisme avança en la creació de desigualtats de classe, acumulant cada vegada de manera més massiva els beneficis que la classe treballadora generem. Es crea ocupació, sí, però de pitjor qualitat amb molta temporalitat, rotació, baixos salaris i desigualtats de gènere. En relació a això últim, hem de recordar que el moviment feminista continua essent una de les majors i més eficaces eines de contestació al capitalisme, i el passat 8M va tornar a quedar palès amb una jornada històrica de Vaga General.

Segons Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya i candidat a les eleccions al Congrés per ERC-Sobiranistes, "el projecte de la República catalana no confronta allò social i allò nacional. Som dues cares de la mateixa moneda. Jo vull la República catalana perquè vull bones universitats i bones escoles". Nuet va fer aquestes declaracions en el debat electoral organitzat per deba-t.org a la UPF de Barcelona celebrat ahir.

La classe treballadora del nostre país pateix elsefectes de les polítiques antipopulars dels governs de París i Madrid id’aquelles instàncies supranacionals que segueixen els dictats de les elitseconòmiques. Aquestes -emparades en la impunitat que ofereixen els governs iadministracions de torn- han desenvolupat una ofensiva d’empobrimentgeneralitzat de la població i d’acumulació de capital obscenes.

Repressió, guerres, Cops d’Estat i supressió dedrets democràtics bàsics, són algunes de les expressions violentes que unsistema econòmic depredador està emprant contra la immensa majoria de lapoblació mundial, al marge d’orígens o nacionalitats. Així mateix, observem comel sistema econòmic imperant està, també, explotant desaforadament els recursosnaturals del planeta, amb la qual cosa es dibuixa un horitzó de col•lapseambiental de dimensions difícilment ponderable.

La classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu món necessita més que mai plantar cara al capitalisme. Això ho hem de fer col·lectivament i des de l’internacionalisme. Des de ja fa més d’una dècada patim les conseqüències de la gran estafa del sistema, mal anomenenada “crisi”, que va satisfer dècades de polítiques liberals criminals. L’atur i la precarietat són les eines que sostenen els seus beneficis i la nostra misèria.

Per tal de fer front a la involució repressiva de l'Estat, ERC-Sobiranistes ha plantejat aquest 22 d'abril un conjunt de mesures legislatives per a per garantir els drets i les llibertats de totes les persones.

Les propostes agrupades sota el nom de Llei d’Emergència Democràtica van ser explicades en un acte de campanya per Gabriel Rufián, Joan Josep Nuet, Ana Surra, Pilar Vallugera, Diana Riba Giner.

La parada central de l’Assemblea, situada a la cruïlla de plaça Catalunya amb rambla de Catalunya, a Barcelona, ha estat un formigueig constant de gent durant tot el matí. Des de primera hora, diversos escriptors han anat signant als lectors que, pacientment, han esperat el seu torn. Al matí, ha estat el torn de Ramon Cotarelo, David Fernàndez, Lyona, Dolors Feliu i Bea Talegón. A la tarda, serà el torn de Gonzalo Boye, Josep Casulleras, Pau Miserachs, Lola Salmerón, Amadeu Alemany, Jordi Borràs, Mathew Tree i Roser Vilallonga.

Transcorregudes quatre jornades de vaga indefinida convocades els dimarts i els dijous, a la planta de trefilats Gabarró de la Pobla de Claramunt (Anoia).

La protesta es va iniciar el passat 4 d’abril, a dia d’avui, amb una plantilla de 78 treballadores, afronten el conflicte amb actitud i serenitat, al voltant de 50 vaguistes, tot i tractar-se de treballadors històricament aliens a mobilitzacions degut a la inactivitat sindical per part de les seccions sindicals (UGT, CCOO).

Comunicat del SP de CGT Catalunya

Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.