09 | 12 | 2019

Situació política de les municipals ençà

Les eleccions municipals no han suposat un avenç significatiu per les candidatures d’esquerres, alternatives, republicanes i que qüestionen el règim del ‘78. Només ERC ha viscut un avenç clar. Catalunya en Comú, per la seva banda, ha obtingut uns resultats clarament dolents, maquillats, bàsicament, pel manteniment de l’Alcaldia de Barcelona (amb els vots de Manuel Valls). En efecte, Catalunya en Comú té menys presència municipal i menys regidors i regidores arreu del territori. Tampoc les CUP han avançat i la manca de temps no ha permès la consolidació i el creixement de les candidatures unitàries de les esquerres sobiranistes, exceptuant els casos de les candidatures de Sentmenat i Ripollet, que mantenen l’alcaldia.

El carrer Bruc amb Mallorca ha quedat ple en l’acte que l’Assemblea i Òmnium han organitzat per denunciar la sentència que ha condemnat els presos polítics catalans per l’1-O.

El centre de Barcelona ha quedat novament desbordat en la segona jornada consecutiva de mobilitzacions després de la sentència a l’1-O. L’acte organitzat per l’Assemblea i Òmnium, al carrer del Bruc cantonada amb Mallorca, s’ha centrat sobretot en les figures dels condemnats per la sentència.

TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE LA VAGA GENERAL: intersindical-csc.cat/vagageneral 

Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC (I-CSC), i Assumpta Barbens, portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) han explicat aquest matí en roda de premsa, que el 18 d’octubre ambdós sindicats convocaran una vaga general a Catalunya amb el lema “Pels drets i les llibertats, VAGA GENERAL”.

L’acte central de la vaga general serà la manifestació que començarà a les 17 hores als Jardinets de Gràcia de la ciutat de Barcelona.

Ambdues organitzacions sindicals han decidit unir-se en aquesta convocatòria de vaga general en el marc de la propera campanya electoral per denunciar els drets que les treballadores i els treballadors han vist retallats en els darrers anys i exigir la seva restitució.

L’actual context de polítiques austeritàries i governança neoliberal dels governs de l’Estat i la Generalitat han configurat un escenari d’excepció i d’atac permanent als drets més bàsics de la classe treballadora i al servei de les patronals.

Eros, reformes laborals, lleis privatitzadores (com la Llei Aragonès), desmantellament de les pensions, de la sanitat i l’educació pública, els serveis socials; ofec econòmic de les universitats públiques; polítiques productivistes que atempten contra el clima i la salut dels treballadors (injustícia climàtica que afecta sobretot als treballadors i a les classes populars); legislacions laborals que aprofundeixen en la precarietat, la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i en la invisibilització dels treballs de cura i reproductius… La precarietat laboral permet als empresaris utilitzar sistemàticament l’acomiadament o la no renovació com eina preventiva per impedir la constitució de seccions sindicals o simplement impedir la reclamació del compliment dels drets més bàsics per part de qualsevol treballadora o treballador. Però la repressió arriba a més aspectes, desenes de sindicalistes estan sent perseguides i empresonades avui per lluitar.

Les places de tot el país s’han omplert aquest vespre per les concentracions proposades per l’Assemblea després que s’hagi fet pública la sentència a l’1-O. A Barcelona, el Govern s’hi ha unit.

Milers i milers de persones han sortit als carrers de tot el país aquest vespre. Si durant el matí la ciutadania ja s’havia mobilitzat massivament a diversos llocs, aquest vespre les places del país s’han omplert per protestar per la sentència del Suprem, que s’ha fet pública avui.

EUiA 2018Barcelona, 14 d’octubre de 2019

Avui hem conegut la dura, injusta, venjativa i antidemocràtica sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials del Procés. La sentència marca l’inici d’un nou cicle polític i de mobilització que estarà marcat per la combinació de l’exigència d’amnistia i la reivindicació del dret a decidir del poble de Catalunya. Amnistia i dret a decidir que no podrem exercir si no és eixamplant les majories socials a casa nostra, a partir de l’experiència de l’1 i 3 d’octubre, amb la màxima unitat democràtica.

Comunicat de Comunistes de Catalunya davant la sentència del Tribunal Suprem.

Després d’un judici marcadament polític, basat en un relat d’una violència que mai va existir, s’ha sentenciat als dirigents de l’independentisme a penes severes. Durant els dies previs a la publicació s’han anat filtrant informacions en diversos mitjans de comunicació, configurant una operació de modulació de la opinió pública, amb l’objectiu de normalitzar penes que, tot i que menys dures que les que es prefiguraven en l’inici del procés judicial, són a totes llums un càstig exemplaritzant.

Davant la sentència del tribunal suprem i l’onada repressiva engegada per l’estat espanyol, la Coordinadora Obrera Sindical volem fer saber que:

La sentència és un atac al poble català que veu com el més mínim intent d’alliberament d’una part del seu territori es respon amb una condemna acumulada de 100 anys que culmina un judici polític contra els aquelles que van posar les urnes.

En aquestes circumstàncies de màxima preocupació i tensió, causada per l’actitud repressora i contrària a qualsevol acord democràtic per resoldre amb un referèndum d’autodeterminació a la qüestió catalana. Recordem les famoses paraules del dictador Franco (“Lo dejo todo atado y bien atado”) les quals eren el seu llegat, la seva forma d’expressar la seva “solidaritat” amb el règim que havia implementat.

L’Assemblea mostra el rebuig a la sentència del Suprem que ha condemnat drets fonamentals i, en un acte amb secretaris i exsecretaris, fa una crida a mobilitzar-se, a sortir al carrer i a exercir els drets fonamentals.

Contra la sentència, independència. Amb aquest clam ha acabat la roda de premsa que l’Assemblea Nacional Catalana ha dut a terme aquest migdia a la plaça dels Àngels. En un acte en què hi han participat membres de l’actual secretariat nacional, però també dels anteriors, l’entitat ha volgut traslladar, d’una banda, l’escalf als presos polítics condemnats avui, i també la voluntat de refermar-se en l’objectiu final: la independència.

Davant d’aquesta sentència la Intersindical-CSC, sindicat català, republicà i de classe, MANIFESTEM:

  1. Que l’única sentència justa hauria d’haver estat l’absolució.
  2. Que les condemnes afecten directament a unes persones i són un atemptat contra els drets i les llibertats fonamentals.
  3. Que no oblidem les situacions injustes que pateixen les altres persones repressaliades, exiliades, empresonades i perseguides per l’Estat espanyol.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.