Fa uns mesos el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya ens va sorprendre en avisar que a partir del curs 22-23 l’últim curs de l’escola bressol (2-3 anys) serà gratuït per a tots els infants que assisteixin a la pública. Però el que el conseller ha de recordar és que gratuïtat no és sinònim d’universalitat.
Universal està clar que no serà, ja que cal recordar que en el món rural molts municipis no poden assumir la creació d’una escola bressol, com passa a la comarca del Solsonès on només tres municipis de quinze tenen aquest servei, la qual cosa provoca encara més despoblament o haver-se de desplaçar a molts quilòmetres amb un transport públic ineficient o inexistent. Però el problema no acaba aquí, ja que també afecta les grans ciutats com Barcelona, que si bé té una xarxa pública extensa cada any deixa fora a la meitat de famílies que han sol·licitat plaça. Havent aquestes de buscar alternatives en l’educació privada que en moltes ocasions, inclús en 0-3, estan en mans de grans congregacions religioses cristianes o d’empreses familiars que no respecten l’ús del català com a llengua vehicular.
Així que no només no serà universal sinó que tampoc serà gratuïta, degut a què, el curs 1-2 i 0-1 any continuaran sent de pagament almenys 1 i 2 anys respectivament, i si s’aproven els següents pressupostos anuals catalans, si no la gratuïtat hauria d’esperar. Així que l’any que ve una família barcelonina amb dos progenitors amb un infant que cobrin 928 euros bruts al més en 14 pagues cadascun hauran de pagar a l’ajuntament 210 euros cada mes per l’escolarització i el menjar durant els 10 mesos que dura el curs, 2.100 euros cada any, en el qual no s’inclou les llets en pols, bolquers, tovalloletes, llençols de llit, gots per beure aigua…
Ni universal, ni gratuïta, ni tampoc inclusiva, com a conseqüència de que els serveis d’atenció per infants amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu) en moltes ocasions només ofereixen unes poques hores setmanals de vetlladores durant dies intermitents per exemple amb infants amb paràlisis cerebrals o autisme. O deixant en mans del pressupost de cada escola la creació de pictogrames per comunicar-se amb infants amb problemes de llenguatge i, inclús obligant als educadors i educadores de les bressols el control de botons gàstrics per tal de donar menjar a un infant, sense una reducció de ràtio a l’estança, ni una formació específica prèvia.
És per això que és necessari passar del servei d’infermer/a del CAP de referència en línia per a les escoles bressols del barri o poble, a un servei d’infermeria itinerant per les escoles bressols en el qual sigui una professional sanitària la que tingui cura directa i presencial de certs aspectes dels infants i formi als docents en aquests àmbits per tal de millorar l’atenció als infants i les nostres condicions laborals.
Aprofitant aquesta situació la patronal d’escoles bressol privades ha demanat al departament que subvencionin els seus negocis per tal que les famílies que no han entrat a la pública ho puguin fer a la privada, la qual cosa crearia una espècie de sistema concertat encobert. És important tenir en compte que subvencionar l’empresa d’educació privada d’una persona o fundació no és la solució, la solució és que tots i cadascun dels municipis dels Països Catalans tinguin les suficients places per a atendre a tots els infants en escoles de proximitat públiques, laiques, universals, gratuïtes i inclusives.
LLUITEM PEL FUTUR DEL 0-3!