La Taula, una de les altres eines de repressió que te l’Estat Espanyol,;
El Real Decreto Ley 14/2021 de mesures urgents per a reducció de la temporalitat de l’ocupació pública Icetazo, ha establert negociar dintre d’un model de comunitats autònomes, que no té res a veure amb un model català de relacions laborals que és el que reclamem sempre com a Intersindical. Aquesta negociació s’entén dins un sistema de “vasos comunicants” de PSOE-PSC-ERC-UGT-CCOO-IAC-CATAC, que ho deixa tot ben lligat, sent ben conegudes les relacions que utilitzen aquestes organitzacions.
Per tal que aquest invent els funcionés, els era necessari portar aquesta negociació a la mesa general, i així, en una estricta decisió política, es deixar fora de la mesa sectorial aquesta negociació, i per tant, no van tenir cap escrúpol per excloure una gran part de la representació dels sindicats que allí hi participem.
Per això entenem aquesta taula com una eina de repressió, perquè s’aconsegueix deixar sense veu, no escoltar la voluntat de la majoria dels treballadors i seguir amb l’status quo al que no volen renunciar. d’esquenes a la voluntat de la majoria dels treballadors.
La taula de l’oblit
Diem oblit perquè s’entesten a parlar de places i tornen a llegir malament els textos legals. La veritat és que durant la crisi de 2008 qui va donar la cara van ser les persones, a qui se’ls va retallar tots els seus drets van ser ales persones, qui ha estat durant la pandèmia mantenint els serveis públics van ser persones. Parlem de persones amb noms i cognoms als qui l’administració ha tractat a il·legalment durant tot aquests anys, per tant, ara només s’ha de parlar de places i no de persones? Ja n’hi ha prou d’hipocresia, i si s’ha de parlar de places, és per retornar-les allò que es va expoliar durant els anys de crisi. (Fons social, complement de productivitat…)
Senyors de Funció Pública i sindicats afins al règim, aquí parlem de persones, amb noms i cognoms, de ciutadania, de les seves famílies i i dels seus drets
La Taula de les cares girades
UGT i CCOO sempre han defensat que sense oposicions no es podia ser funcionari, probablement no havien llegit els textos legals, o segurament feien seguidisme de les instruccions de les estructures encarcarades d’aquestes organitzacions per tal de no perdre els seus privilegis.
Més que fer cap retret, sentim una decepció pels companys de pancartes, de reivindicacions; de “Cap interí al carrer”, IAC CATAC “FIXESA JA” i després veure-us asseguts en aquesta taula aquesta organització. Algun dia haureu de donar explicacions, la gent no entén com es pot renunciar als principis per quatre cursos o quatre cadires.
La taula de la desconfiança:
Ja hem vist les filtracions en el últim procés d’oposició tan de les resolucions d’exercicis, com de les notes dels diferents parts realitzades. Aquestes filtracions que es produeixen prèvies a les publicacions oficials, així com dates d’exàmens que encara no han estat convocades i es fan públiques per part de membres de sindicats participants ens aquest grup de treball.
Aquest mateixos, son els que ara mercadegen amb la informació, amb el beneplàcit de funció pública, tant és així que el mateix dia que es publica els temaris del concurs-oposició, ja treuen l’oferta concreta per a realitzar aquest cursos.
La manca de transparència d’aquesta funció pública fa que ens generin molts dubtes de com s’està actuant.
La taula del ball de números,
Inicialment van publicitar 52.000 places per a l’estabilització amb bombo i plateret, però després aquesta quantitat ha quedat molt minvada sense cap explicació.
La taula de recaptació,
Uns càlculs bàsics ens porten a confirmar que l’import recaptat amb les taxes d’inscripció és molt superior al milió d’euros. Les dades son concloents, com mesura recaptatòria i facilitar el negoci de la formació als sindicats signants, potser sí, però no resoldrà l’il·lícit greuge que es porta acumulant durant tants anys amb aquestes engrunes. Per aquest motiu diem que estem davant de l’ERO MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA,
LA INTERSINDICAL, no ens quedarem quiets davant tot això.
Demanarem la transparència adequada.
Fiscalitzarem el procés.
Demanarem baremacions de les places.
Transmetrem la informació a la qual tinguem accés.
Demanarem que s’ampliïn el números de places que donin legalitat a les indicacions d’Europa.
Lluitarem per què cap interí vagi al carrer.
L’entrada Com hem arribat fins aquí? la Taula de la Vergonya ha aparegut primer a La Intersindical.
Font: La Intersindical