Aquest mes d’agost es va crear la secció sindical de la COS a l’Associació Impuls. La secció naix per donar la mà a les treballadores de l’entitat i defensar els nostres drets.
Davant d’uns serveis públics de cures totalment precaritzats i externalitzats, des de la secció sindical defensem que les condicions de les treballadores del sector impacten directament sobre les usuàries del servei. A millors condicions laborals, millor atenció.
Vivim una realitat quotidiana d’impagaments de les hores extra, categories laborals inadequades, ràtios que no s’ajusten a les necessitats tant de les persones usuàries com de les pròpies treballadores, etc.
Per tot això, entenem que les prioritats han de canviar. L’estalvi no pot trepitjar les condicions de treball i vitals de les treballadores, ni la qualitat dels nostres serveis públics.
Des de la secció sindical volem reclamar una millora immediata de les nostres condicions laborals:
- Realitzem contínuament més hores de les que preveuen els nostres contractes. Hores que queden registrades als controls horaris que se’ns demana emplenar. Exigim, com preveu la legislació laboral, el pagament de les hores extres realitzades i l’ampliació de les hores als nostres contractes per adequar-se a les realitats de les feines que exercim. Unes tasques que requereixen de llargues jornades de planificació, coordinació i avaluació.
- Els companys que treballen com a monitors de reforç amb casos d’infants amb necessitats especials duen a terme una tasca especialment complexa, cuidant d’individus vulnerables i depenents, fent una feina especialitzada de cures, pedagogia i estimulació psicomotriu. El nivell de responsabilitat que assumeixen és especialment elevat, fan tasca d’especialista i exercim que se’ls reconega com a tal, dintre de la seua corresponent categoria laboral, amb incentius salarials i un salari adequat al treball dut a terme.
- Si no ens desplacem amb el nostre vehicle personal no se’ns paga cap plus de distància al nostre salari. Exigim el pagament d’aquest plus a tothom qui s’hagi de desplaçar fora del seu barri o municipi.
- Els infants depenents no són ramat, no podem acollir-los al campament com animalons als que custodiar durant unes quantes hores. Atendre a un sol infant amb elevats dèficits socials i comunicatius ja result especialment complexe, no ens podem permetre ficar sota la responsabilitat d’un sol treballador/a més d’un infant que coincideixi amb aquesta definició. Entenem que hem de diferenciar entre diferents graus de dependència i necessitats especials i els casos de dependència més extrems han de tindre una ràtio màxima d’un infant per monitor especialista, en altres casos de menor grau de dependència podem admetre ràtios més elevades, tot i que mai superiors als 5 infants per treballador/a. Demandem també comptar amb una definició molt més àmplia de les necessitats educatives especials, que incorpori també a tots aquells infants i adolescents amb situacions sociofamiliars, culturals o econòmiques vulnerables, aquells qui tinguen qualsevol tipus de desavantatge, discapacitat, problemes de conducta i/o qualsevol altra qüestió que demandi de nosaltres un major grau d’atenció respecte dels altres infants i adaptació.
- A més, Impuls, en la seua relació amb diferents ajuntaments, acull continuadament en les seues activitats alts percentatges d’usuaris provinents dels serveis socials. Usuaris de contextos socioeconòmics vulnerables, que configuren grups especialment difícils d’atendre i que requereixen habilitats específiques i coneixements especialitzats. No podem atendre grups amb un alt percentatge d’aquests infants amparats sota la ràtio habitual. Exigim la disminució de ràtios en funció del percentatge d’usuaris amb necessitats especials o provinents dels serveis socials.
- Impuls, així com els diferents ajuntaments amb els que treballa, demanda de les seues treballadores i treballadors una feina i resultats d’alta qualitat: una pedagogia compromesa, que treballi en valors (ODS, participació activa…) amparada en metodologies que requereixen de coneixements i estudis o experiència especialitzada. No obstant això els salaris que rebem a canvi no es corresponen amb aquest nivell d’exigència, pagant-nos el salari mínim exigit per conveni. Un salari mínim demanda un nivell d’exigència mínim. Una alta exigència demanda un salari que es correspongui. Demandem un augment en els nostres salaris que es corresponguin amb la feina que estem realitzant.
Cal ficar la vida per sobre del capital i cuidar dels qui cuidem.
Organitzem-nos, defensem les nostres condicions de treball i de vida, millorem les vides de les nostres usuàries i usuaris.
Sindicar-se és defensar-se!