La classe treballadora dels Països Catalans, vivim avui, enmig d’una crisi sistèmica accelerada arran de la pandèmia de la COVID i de la guerra imperialista, que ha reforçat les tendències de reestructuració del capitalisme global imposades des de la crisi del 2008, i d’un procés de reassentament del projecte estatal capitalista dels estats espanyol i francès.
Els anys de pandèmia han cronificat i accelerat el procés de proletarització d’àmplies capes de la classe treballadora; les mesures de flexibilitat adoptades en els primers mesos de la pandèmia s’han consolidat i han afiançat la mal anomenada flexibilitat laboral (o cosa que és el mateix: la desaparició a la pràctica de drets en els nostres llocs de treball); el procés d’empobriment de la classe treballadora s’ha accelerat arribant a nivells dels anys quaranta del segle passat amb l’augment de preus desbocat que patim; la suposada esquerra del règim del 78 ha blanquejat i blindat totes les reformes neoliberals que han desregularitzat el mercat espanyol del treball durant 30 anys, amb el pacte de la vergonya entre sindicalisme groc, patronals i partits del règim (nova contrareforma laboral); el desballestament de l’estat del benestar i les minses engrunes que repartia, s’ha consolidat i aprofundit; la repressió i l’aplicació de legislacions d’excepció s’ha convertit en quelcom habitual i que no mereix ser camuflat sota situacions d’excepció o excepcionals.
Davant d’aquest escenari, la classe treballadora dels Països Catalans juguem un paper important, en viure a un dels territoris del sud europeu, on en les darreres dècades s’ha mostrat amb més oposició, o una lluita més articulada, mitjançant el sindicalisme de classe i combatiu, sindicats d’habitatge, el moviment feminista i ara, de nou, també pel català. Aquests conflictes s’enduriran encara més per les retallades derivades de la rebuda dels fons Next Generation. Unes retallades que s’evidencien amb la ja aprovada contrareforma laboral, que consolida l’acomiadament lliure i estructuralitza la temporalitat i la precarietat juvenil, o amb la futura reforma de les pensions i les retallades en educació i sanitat. A tot això se suma l’encariment de preus que estem vivint aquest 2022, encariment que està fent que encara ho tinguem més difícil per arribar a final de mes.
La classe treballadora no podrà trobar un futur de vida digne dins l’actual règim econòmic i social. És per això, que estem convençudes que només lluitant per l’autodeterminació d’uns Països Catalans socialistes i feministes i organitzant-nos a cada centre de treball, barri o ciutat, podrem defensar els nostres drets i prendre allò que és nostre!
Visca la lluita de la classe obrera!