Karl Marx analitzava com els mecanismes ideològics de les classes dominants generen una falsa consciència, entesa com la percepció i acceptació per part de la ciutadania de conceptes o idees que entren en contradicció amb les seues condicions materials. És una evidència com s’ha utilitzat aquesta falsa consciència en les lluites d’alliberament nacional, de classe o de gènere per alienar a la part oprimida als dictats de la part opressora. Actualment, s’estan usant els mecanismes ideològics per imposar projectes agressius amb el territori com a projectes sostenibles i ecològics.

Un clar exemple d’aquest trilerisme conceptual el trobem en com des de la Conselleria de Política Territorial ens han intentat fer empassar l’ampliació de la CV60, un projecte per a formigonar l’horta de la Safor per incrementar el trànsit de vehicles, amb un impacte mediambiental i paisatgístic devastador i irreversible per a la comarca. Ampliació contra la qual ens vam mobilitzar centenars de persones dissabte passat a Gandia en una manifestació convocada pel col·lectiu Per l’Horta de la Safor. Des de diferents espais de poder s’ha considerat aquesta ampliació de la CV60 com un projecte «sostenible» i «resilient» per a promoure la industrialització sostenible amb l’objectiu d’un progrés basat en un creixement exponencial de la producció. No tinc massa clar si la sostenibilitat del projecte es refereix a la sostenibilitat dels beneficis empresarials o si possiblement es compleixen els seus paràmetres de sostenibilitat mediambiental plantant baladre en les mitjaneres que separen els dos carrils per cada sentit que té el projecte.

Fa uns mesos es va presentar un altre projecte de progrés ubicat en la zona de la marjal de Gandia. Un macrocàmping amb una capacitat de 4.000 pernoctacions diàries en una àrea d’afectació de la marjal. Això és crear un nou municipi amb més habitants que la majoria de pobles de la Safor en una zona d’especial valor mediambiental per a la comarca. En un altre exemple de funambulisme dialèctic, s’ha anomenat el megaprojecte empresarial amb el terme «Ecocàmping», no sabent ben bé si l’«eco» es deu als interessos econòmics o als paràmetres ecològics dels quals manca el projecte.

A l’ampliació del port de València tornem a veure la confrontació entre els interessos empresarials i les necessitats mediambientals. Un projecte d’ampliació que incompleix la declaració d’impacte ambiental (DIA) i està destinat a incrementar el trànsit de mercaderies, s’estimen uns 12.000 camions diaris. Un cop més trobem la defensa des d’un suposat progrés (in)sostenible buscant les escletxes legals per imposar un projecte depredador del territori. Arribant fins al punt que des de la mateixa Generalitat es va recórrer davant del Tribunal Suprem (TS) la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·la el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València. El món al revés, en lloc d’utilitzar les institucions per defensar el nostre territori i les persones que hi viuen, el que fan és agredir el medi natural encara més i empitjorar la salut comunitària de milers de persones. Tornem a evidenciar com juguen en la contradicció del que diuen i del que fan.

Per a acabar-ho d’adobar, trobem les solucions ecofriendly del capitalisme monopolístic, com les plantes fotovoltaiques finançades per l’oligopoli energètic com a solució verda a les seues pròpies polítiques expansives. Plantes fotovoltaiques continuistes del model de les grans elèctriques que envaeixen zones rurals, exploten i hipotequen les zones rurals de l’interior del País Valencià. A més, aquest interés per les renovables per part de l’oligopoli energètic és una estratègia de màrqueting, no per altruisme mediambiental, que recerca ampliar mercat a l’hora que netegen la seua imatge (greenwashing). Podem dir que són com l’amanida venuda com a menjar saludable en un MacDonalds o la Diet Coke com a beguda dietètica.

L’emergència climàtica genera una consciència mediambiental que va capil·laritzant en sectors amplis de la societat i mobilitza protestes en defensa del territori arreu del món des de fa temps. L’estratègia de les elits econòmiques funciona de forma sistemàtica enfront dels moviments transformadors que neixen de les contradiccions del capital: silenci, criminalització i apropiació/captació. L’ecologisme que naix de la contradicció entre la natura i el creixement exponencial del capital ha estat silenciat, criminalitzat i actualment s’intenta apropiar, des del capitalisme verd, de la part més epidèrmica de les seues reivindicacions amb la intenció de posar la consciència mediambiental al servei del capital, convertint-la en una falsa consciència anestesiant de la lluita ecologista, lluita que serà anticapitalista o no serà.

[Aquest article es publicà originalment a La Veu del País Valencià]

 

L’entrada Trilerisme eco-sostenible ha aparegut primer a Poble Lliure.

Font: Poble Lliure